ACCESSIÓ-EXPROPIACIÓ

 

EXPROPIACIÓ

Aquesta és la solució, fàcil i definitiva, que proposo a les administracions pertinents.

L'expropiació s'aplica quan l'interès públic predomina sobre l'interès privat. 

Quan cal assegurar la conservació i la protecció d’un bé històric, natural, cultural, artístic... 

AQUEST ÉS EL CAS DE ROCAVIVA

Rocaviva és història, natura, cultura, art... al servei de la societat.

Això afecta als Ajuntaments, particularment al de Lles. Als Consells Comarcals, particularment al de la Cerdanya,

i al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

*

REPETEIXO LO DIT A L'INICI D'AQUEST BLOG

Faig tot això públic, perquè la vida se m'acaba.
Perquè no puc acceptar que el Cas Rocaviva quedi ignorat, indefinidament arraconat en un calaix.

La veritat ha de prevaldre i ser demostrada, ha de ser transparent i per tots coneguda.
No per cap mena d'orgull personal, sinó per coherència, responsabilitat i respecte als Drets humans, a la dignitat humana.

*

També vull deixar clar:

QUE NO TINC CAP PRETENSIÓ DE PROPIETAT, NI SOBRE EL TERRITORI NI SOBRE L'OBRA

 Ningú s'enduu res a l'altra barri... i ningú torna a veure què ha passat amb "les seves apreciades propietats".

El meu únic interès, és contribuir el més possible en realitzar un món millor.

Soc molt conscient que, com saben bé els pobles natius i l'ecosofia: "La terra no pertany als humans sinó aquests a la terra". He treballat activament i sacrificat la meva vida al servei de la gent, i desitjo que Rocaviva sigui propietat de la gent. Desitjo que quedi com a patrimoni col·lectiu, cultural i espiritual, no com a propietat privada d’algú i menys d'un individu amb les característiques del cabrer que, com queda a bastament demostrat, ha fet tot el possible per destruir Rocaviva i a qui l'estava construint.

ROCAVIVA ÉS UN CONJUNT NATURAL-CULTURAL-ARTÍSTIC-ESPIRITUAL DE GRAN SINGULARITAT

Fruit de gairebé tres dècades de treball intens: construint una casa, aclarint i podant la vegetació, enjardinant... obrint camins, movent, alçant, treballant i esculpint roques. L'any 2010, fou reconeguda i catalogada com a valor patrimonial. Per el que va ser declarada Bé Cultural d'Interès Local, pels Consells Comarcals i pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 

 

ROCAVIVA NO ES POT ENTENDRE DE MANERA FRAGMENTADA
El paisatge privilegiat, les roques treballades, escultures, camins, espais, i la casa de l'artista, formen una unitat inseparable.
 Que és precisament el que li atorga sentit, bellesa, autenticitat, valor i funció de servei social.

No és ni just ni racional, ni solucionaria res partir-la pel mig, ben al contrari, consolidaria la injustícia.

*

EXPLICACIÓ

En l’actualitat, part d’aquest conjunt s’estén sobre una finca rústica adjacent, que el cabrer reivindica com a propietat privada. En realitat no ho és, en tant que no està en possessió de cap escriptura que ho demostri. En realitat, el terreny està en litigi des de 2014.

ACCESSIÓ IMMOBILIÀRIA

Des de 2014, en aplicació del Codi Civil de Catalunya, article 542-7, es va plantejar un expedient d'accessió immobiliària:

"Qui ha construït un bé immoble en territori esdevingut aliè, si el valor de l'immoble és superior al del territori, ha de comprar aquest. En cas contrari, l'altra part ha de comprar el bé immoble". Està molt clar, pura lògica, però que en onze anys continua pendent.

I de sobte, ara sembla com si aquesta llei no fos vàlida i jo tingués que regalar l'obra, d'aquí el meu dol i desconcert.

Posar en equidistància al maltractat i al maltractador, seria la suprema injustícia.

Això és competència de les autoritats judicials.

Més explicació.

L'escultor, jo mateix, vaig treballar les roques en una finca del pare. 

El qual, com és normal, volia deixar-me la part treballada. Això implicava segregar una part del territori, però, erròniament, li van dir que tal cosa no es podia fer. Però sí que es podia, mitjançant un procés anomenat segregació-agregació. Mal informat per un notari ignorant de les lleis i mig jubilat, i pressionat pel cabrer (un meu germà), el pare va fer un testament "complicat", en el que em llegava a mi una part de la finca i l'altra al germà. Amb la condició que la meva obra s'havia de respectar. Cosa que, com queda molt clarament demostrat, no ha fet, sinó precisament tot el contrari, contravenint així de forma greu la voluntat del testador.

D'accedir el cabrer a la possessió del terreny, tal com ara proposen algunes autoritats, el risc de pèrdua, alteració, explotació inadequada, destrucció de l'obra... és una amenaça directa a la integritat i al propòsit altruista i encarat al bé comú de Rocaviva.

Amb més motiu encara, tractant-se d'un Bé Cultural reconegut pels Consells Comarcals i per la Generalitat.

Que, per la Llei del Patrimoni Cultural de Catalunya, que cito més avall, tenen el deure de defensar, protegir i promocionar.

Com queda dit:

NO TINC CAP PRETENSIÓ DE PROPIETAT, NI SOBRE EL TERRITORI NI SOBRE L'OBRA

Jo només soc l'instrument que va fer possible el lloc, res tinc, res m'enduré.

L'únic que em preocupa és que Rocaviva quedi esclavitzada i no pugui fer el servei per al qual va ser construïda.

Em preocupa que altres persones puguin passar per el calvari que em va tocar, i toca suportar a mi.

Em preocupa que la maldat sigui respectada i premiada i la bondat menystinguda i castigada.

*

 Pels motius que vaig exposant:

PROPOSO A LES AUTORITATS COMPETENTS, L'EXPROPIACIÓ D'AQUEST TERRITORI I LA DONACIÓ DEL MEU

Amb l'objectiu immediat de fer un Consorci, entre l'Associació Cultural Rocaviva i l'Ajuntament de Lles de Cerdanya.

Amb la condició que l'Associació s'ocupi de gestionar Rocaviva, segons els designis pels quals fou creada, i que consten als seus Estatuts. Aquesta actuació tindria com a finalitat (harmonitzada, com es veurà més avall, amb la Llei del Patrimoni Cultural de Catalunya), de  preservar i transmetre per a les generacions futures un llegat cultural irrepetible, que és alhora un actiu de cohesió social, projecció turística i valor identitari i genuïnament, humanísticament i còsmicament espiritual, per al municipi i per al país.

*

ARGUMENTARI

Per a la protecció i expropiació de la part de Rocaviva, que correspon al municipi de Lles de Cerdanya.

Rocaviva és un conjunt escultòric i cultural, turístic, pacifista i ecosofista. No existeix enlloc cap espai igual. És un lloc de reflexió, vivències, aprenentatge i convivència pacífica, obert a la ciutadania i enriquidor pels visitants, especialment les escoles. El conjunt afavoreix un turisme cultural sostenible, amb beneficis directes, econòmics i d’imatge per al municipi i la comarca.

Ecosofia = Ecologia radical+Filosofia perenne+Ciència holística.

*

ROCAVIVA, FETA DE PEDRA, CAMINS,  PAISATGE I MISSATGE

 ÉS UN SÒLID LLEGAT PER A LES GENERACIONS FUTURES

Un patrimoni cultural que cal protegir, preservar i transmetre intacte, el qual només té sentit com a totalitat.

Separar-ne una part fragmentaria l’obra i en reduiria el valor cultural, artístic, turístic, espiritual, pacifista i ecosofista. 

Rocaviva és una creació singular i única a Catalunya, amb reconeixement públic i d'interès creixent.

 Rocaviva és un espai de convivència, art i natura, amb un fort i creixent impacte positiu en la comunitat.

Endemés de les visites guiades, diürnes i nocturnes, s'hi estan realitzant, trobades, presentacions de llibres, concerts...

EN CAS DE CAURE LA MEITAT DE ROCAVIVA EN MANS DEL MALTRACTADOR

i vandalitzador de l'obra, de la casa i de l'artista, el lloc ben segur patiria danys greus: podria ser modificat, venut, llogat o explotat sense criteris de protecció, posar condicions ominoses als cuidadors actuals de Rocaviva, etc... El maltractador, esdevingut amo de l'obra, es podria vendre peces si li convenia... infinitat de coses podria fer i segurament faria, que generarien arbitrarietats, conflictes, majors imposicions, la decadència, potser fins i tot la mort del projecte. Això les autoritats no ho poden permetre.

En el supòsit que es fes un pacte entre l'associació i el maltractador, com sorprenentment se m'ha proposat, 

quines garanties hi hauria que les condicions es complirien? Atesa la seva personalitat psicòtica a bastament demostrada en aquest blog, cap garantia hi hauria que els pactes fossin respectats. I que farien les persones cuidadores de Rocaviva? Denunciar, significaria entrar en guerra amb el maltractador i, vist el resultat fatal, la indefensió i el dany que m'ha donat a mi, per por, probablement callarien i es quedarien subjectes, esclavitzades als seus capricis... i als del seu deixeble i hereu. No és evident?

Això comprometria, perjudicaria de manera greu les persones, la integritat i la funció social de Rocaviva.

Les autoritats, judicials i culturals, no poden permetre que això passi.

En nom d'un Bé Cultural i al servei del bé comú, expropiar i fer un consorci, és la millor solució. 

El cabrer vol posseir el territori, i amb ell la meva obra, cosa no menor. Per a fer què? No ho necessita per a res. La casa pairal i totes les altres propietats dels pares són seves, però ell en vol més. De fet ho volia tot. Just per això em va assetjar durant anys i foragitar de Rocaviva i de casa meva. Només per satisfer la seva malaltissa compulsió de posseir, controlar, dominar, humiliar... 

Per tot això i més, quan se'm diu que: "en un litigi cada part ha de cedir en alguna cosa"... m'horroritzo.
Aquest principi, certament molt adequat en certes circumstàncies, pot ser absolutament brutal en altres.

Quan l'autoritat no castiga el mal, l'està promocionant.

Perquè afecta els fonaments més profunds de l'ètica, la moral humana i la justícia. La veritable justícia, es basa en un equilibri, on les bones accions són recompensades i les males sancionades. Quan aquesta regla bàsica es trenca, es genera una situació de desequilibri i d'injustícia, que mina la confiança en les institucions, en la societat, i fins i tot en la naturalesa humana.

Que el mal sigui premiat és particularment nefast, perquè no castigar als delinqüents, envia un missatge molt perillós: que les males accions poden ser una via per a l'èxit. Això desincentiva la conducta ètica i fomenta l'oportunisme, l'abús de poder, etc.

Això és just el que ha passat en el cas del cabrer.
Penalitzant-lo amb 36 €, li van donar carta blanca per continuar vandalitzant i maltractant-me, cosa que va fer en tota impunitat.

 Impunitat que ja venia de lluny, tots callant per por, i que altres i no solament jo, han pagat i paguen molt cara.

Quan la bondat és castigada i el mal premiat, els fonaments ètics de la convivència es desintegren.

Així va el món.

*

Accessió o, preferentment, expropiació.

EXPROPIAR, ÉS L'ÚNICA MANERA DE FER UNA MIQUETA, JUST UNA MIQUETA DE JUSTÍCIA

 Però sobretot, de garantir la unitat i preservació del conjunt artístic-cultural-espiritual de Rocaviva.

 Està  justificat per la Llei d’Expropiació Forçosa, i per la Llei del Patrimoni Cultural de Catalunya que diu, ho tornarem a repetir:

LLEI DEL PATRIMONI CULTURAL DE CATALUNYA.

DEFINICIÓ

"El Patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d'identitat d'una col·lectivitat nacional. Els béns que l'integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures".

"La protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del Patrimoni cultural, és una de les obligacions bàsiques que tenen els poders públics... que han de vetllar per la integritat del Patrimoni cultural tant públic com privat... i han d'estimular la participació de la societat".

"L'Administració de la Generalitat ha d'ordenar a les persones o institucions responsables, sens perjudici de la sanció que correspongui, la reparació dels danys causats en béns culturals."

*

Convé que les autoritats pertinents entenguin:

QUE ROCAVIVA NO ÉS UNA SUMA D'ELEMENTS DISPERSOS, SINÓ UN TOT INDIVISIBLE

La bellesa de l'entorn, roques treballades, casa, camins i espais, formen un relat que només es pot comprendre en la seva unitat.
Ara, set camins queden tallats, i una meitat prohibida, abandonada i vandalitzada; això ho retalla i altera tot greument.

I fa quinze anys que dura, en coneixement de tothom i en tota impunitat.

Rocaviva.

Fragmentar-la equivaldria a mutilar, coaccionar, reduir l'operativitat del lloc. Suposaria pèrdua de sentit profund, artístic, cultural, de servei... Endemés de desvaloració patrimonial i turística. Amb l'agreujant de probable deteriorament i destrucció d'obra. En l'aspecte físic, i també en el funcional, de cara a propiciar el creixement psicològic-humanista-espiritual-ecosòfic-creatiu de les persones.  

EN COMPLIMENT DEL CODI CIVIL I DE LA LLEI DEL PATRIMONI CULTURAL 

Cal assegurar la unitat i la integritat de Rocaviva.

Per reforçar el prestigi cultural i identitari del municipi i de Catalunya.

Per consolidar Rocaviva com a actiu humanista, turístic i econòmic sostenible.

Per contribuir a la cohesió social a través de la cultura, l’art, la natura, el pacifisme i l'ecosofisme.

I també per demostrar a la gent, de la contrada i altra, que el mal no sempre se surt amb la seva.

Això seria beneficiós per Rocaviva i també per la comarca, el país... i el món, perquè tot compta.

Tot depèn de tot, tot està interrelacionat, i cada acció i cada omissió, per a bé o per a mal té conseqüències.

*

CAL SALVAR I PROTEGIR, ASSEGURAR LA UNITAT DE ROCAVIVA

Aquest és el deure ètic, legal i humanista de les autoritats a qui el Cas Rocaviva afecta.

Tenen el deure de donar exemple de bona pràctica institucional, en la defensa del patrimoni i en els valors que representa.

PER TOT EL QUE S'HA EXPOSAT, SOL·LICITO A LES AUTORITATS PERTINENTS

Que adoptin les mesures necessàries per a la protecció integral de Rocaviva, procedeixin a expropiar el terreny esmentat,

i es constitueixi un Consorci entre l'Associació Cultural Rocaviva i l'Ajuntament de Lles de Cerdanya.

GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

*