PÀGINA EN OBRES
EXPROPIAR, LA SOLUCIÓ FÀCIL I DEFINITIVA
QUARANTA ANYS
1986-2026
A maig de 2026 es compliran quaranta anys des que vaig començar a construir la meva cabana a Rocaviva.
Primer vaig haver de buscar aigua lluny al bosc i conduir-la soterrada fins al lloc. Sense cap experiència de paleta ni de fuster, aprenent sobre la marxa, vaig alçar murs, posar coberta, estructura interior... Més tard fer un hort, cosa bàsica per la supervivència... Activitat artística: pintura, ceràmica, algunes exposicions i finalment obrir camins i desplaçar, alçar i treballar rocs.
Des de molt aviat vaig haver de suportar assetjament.
Volent a totes continuar la feina, vaig aguantar tant com vaig poder. Finalment, esgotat, el 2013 va tocar fugir. No vaig trobar justícia sinó indefensió. De llavors ençà, tretze anys d'exili forçat, batallant perquè Rocaviva no quedés en mans del maltractador. Mentrestant: obra vandalitzada, porta de la casa trossejada... més indefensió. El 2017 un intent de retorn; després d'haver estat agredit, segona fugida... i va continuar la indefensió. Últimament, seguir bregant per impedir que el lloc quedi partit en dos. Tocarà més indefensió encara? Sempre insistint, intentant fer-me escoltar, sempre tot penjant d'un fil. Realment és esgotador i desesperant.
Total quaranta anys des d'aquell maig resplendent: jo en tenia trenta-sis i, si no em moro abans, aviat setanta sis.
L'aventura continua.
Explico tot plegat amb més detall i com s'ha arribat fins aquí, a les altres pàgines i als altres blogs.
*
He treballat activament i sacrificat la meva vida al servei de la gent, i desitjo que Rocaviva sigui propietat de la gent.
El lloc ha de quedar com a patrimoni col·lectiu, cultural i espiritual, no com a propietat privada d’algú i menys d'un individu amb les característiques del cabrer que, com queda a bastament demostrat, ha fet tot el possible per destruir Rocaviva i a qui l'estava construint. Per tant, he de procurar que Rocaviva quedi a les mans de qui la cuida, la sent, l'estima, la visita... perquè la millor protecció és la consciència col·lectiva d'una comunitat, que no permet que s'esborri allò que va néixer per al bé comú.
Camins, places, platges, mar i muntanyes... son propietat comuna dels humans, també Rocaviva-Terraíndia ho ha de ser.
Igualment que els altres espais públics, ha de ser respectada, protegida, cuidada, visitada i gaudida per la gent, per cada persona.
Segons el sentit comú i la Llei del Patrimoni: aquesta és la ineludible responsabilitat de les autoritats competents.
En aquest món, on tot es mesura amb diners i possessions, vull deixar clar:
QUE NO TINC CAP PRETENSIÓ DE PROPIETAT, NI SOBRE EL TERRITORI NI SOBRE L'OBRA
Sovint em faig eco de la famosa frase d'un vell savi sioux:
"LA TERRA NO PERTANY ALS HUMANS, SINÓ ELS HUMANS A LA TERRA"
Conseqüentment, Rocaviva no em pertany, soc jo que pertanyo a Rocaviva.
Ningú s'enduu res a l'altra barri... fàcil ens n'oblidem. Quanta ceguesa i vanitat, i fins als marbres dels cementiris.
I després de morir tornem al lloc on érem abans de néixer... del zero sortim i al zero tornem.
Molt conscient de tot això, el meu únic interès no és posseir res, és contribuir el més possible en realitzar un món millor.
O
EXPROPIAR
EXPROPIAR
Aquesta és la solució, fàcil i definitiva, que proposo ara a les administracions pertinents.
L'expropiació s'aplica quan l'interès públic predomina sobre l'interès privat.
*
TENEN EL PODER D'EXPROPIAR I A ELLS M'ADREÇO:
Sent Rocaviva una unitat, que la meitat d'ella estigui prohibida afecta igualment als dos costats.
També té poder d'expropiar el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
A la Generalitat expresso agraïment, i diposito la màxima esperança com a element unificador i autoritat final.
*
No per cap mena d'orgull personal, sinó per responsabilitat i respecte als Drets humans, a la dignitat humana.
*
*
ROCAVIVA ÉS UN CONJUNT NATURAL-CULTURAL-ARTÍSTIC-ESPIRITUAL DE GRAN SINGULARITAT
El paisatge privilegiat, les roques treballades, escultures, camins, espais, i la casa de l'artista, formen una unitat inseparable.
Que és precisament el que li atorga sentit, bellesa, autenticitat, valor i funció de servei social.
*
PROPIETAT PÚBLICA I PROPIETAT PRIVADA
EXPLICACIÓ
Però no ho és, en tant que no està en possessió de cap escriptura que ho demostri. En realitat, el terreny està en litigi des de 2014.
Però, de fet, tot pertany a l'Estat, la propietat privada és només una concessió temporal, condicionada a pagar impostos.
ACCESSIÓ IMMOBILIÀRIA
Des de 2014, en aplicació del Codi Civil de Catalunya, article 542-7, es va plantejar un expedient d'accessió immobiliària:
"Qui ha construït un bé immoble en territori esdevingut aliè, si el valor de l'immoble és superior al del territori, ha de comprar aquest. En cas contrari, l'altra part ha de comprar el bé immoble". Està molt clar, pura lògica, però que en dotze anys continua pendent.
Em diuen que en un litigi cada part ha de perdre alguna cosa.
Però, posar en equidistància al maltractat i al maltractador, seria la suprema injustícia.
*
APROFUNDINT EN EL TEMA:
(Del que em desplau parlar, però és necessari per una màxima comprensió i transparència.)
L'escultor, jo mateix, vaig treballar les roques en una finca del pare.
El qual, com és normal, volia deixar-me la part treballada. Això implicava segregar una part de la finca, però, erròniament, li van dir que tal cosa no es podia fer; però sí que es podia, mitjançant un procés anomenat segregació-agregació. Mal informat per un notari ignorant de les lleis i mig jubilat, i pressionat pel cabrer (un meu germà), el pare va fer un testament forçat, en el que em llegava a mi una part de la finca i l'altra al germà. Amb la condició que la meva obra s'havia de respectar. Cosa que, com queda molt clarament demostrat en altres pàgines, no ha fet, sinó precisament tot el contrari, contravenint així de forma greu la voluntat del testador.
D'accedir el cabrer a la possessió del terreny, tal com ara proposen algunes autoritats, el risc d'alteració, explotació inadequada, potser destrucció de l'obra, és una amenaça directa a la integritat i al propòsit altruista i encarat al bé comú de Rocaviva.
*
Com queda dit:
L'únic que em preocupa és que Rocaviva quedi esclavitzada i no pugui fer el servei per al qual va ser construïda.
Que en lloc de ser patrimoni públic, caigui en mans de qui l'ha volgut destruir... o potser posseir per explotar monetàriament.
També em preocupa, que les persones que la cuiden puguin passar per el calvari que em va tocar, i toca suportar a mi.
M'inquieta, m'alarma que la maldat sigui respectada i premiada, i la bondat menystinguda i castigada.
*
LA SOLUCIÓ, FÀCIL I DEFINITIVA
PROPOSO L'EXPROPIACIÓ DE ROCAVIVA COSTAT CERDANYA I LA DONACIÓ "DEL MEU", COSTAT ALT URGELL
Amb la condició que l'Associació Cultural Rocaviva s'ocupi de gestionar el lloc, segons els designis pels quals fou creat, i que consten als seus Estatuts. Aquesta actuació tindria com a finalitat (harmonitzada, com es veurà més avall, amb la Llei del Patrimoni Cultural de Catalunya), de preservar i transmetre per a les generacions futures, per al municipi i per al país, un llegat cultural irrepetible, que és alhora un actiu de cohesió social, projecció turística i valor humanitari, genuïnament i còsmicament espiritual.
MÉS ARGUMENTARI
Per a l'expropiació de la part de Rocaviva, que correspon al Municipi de Lles de Cerdanya i al Consell comarcal de la Cerdanya.
Rocaviva és un conjunt escultòric i cultural, turístic, pacifista i ecosofista. No existeix al país ni enlloc cap indret igual. És un espai de reflexió, vivències, aprenentatge i convivència pacífica, obert a la ciutadania i enriquidor pels visitants, especialment les escoles. El conjunt afavoreix un turisme cultural sostenible, amb beneficis directes, econòmics i d’imatge per al municipi i la comarca.
La seva protecció és una inversió estratègica: cap altra actuació municipal pot oferir semblant entorn cultural, educatiu, econòmic, humanista i espiritual alhora, amb un patrimoni ja creat i consolidat. Sostingut per una associació i amb relleu generacional.
Preservar i potenciar el Projecte Rocaviva-Terraíndia (veure Xarxa de blogs), és garantir un recurs educatiu i turístic únic, capaç de generar un valor cultural singular, projecció internacional i oportunitats econòmiques per a les generacions presents i futures.
*
ROCAVIVA, FETA DE PEDRA, CAMINS, PAISATGE I MISSATGE
ÉS UN SÒLID LLEGAT PER AQUESTES GENERACIONS FUTURES
Un patrimoni cultural que cal protegir, preservar i transmetre intacte, i que només té sentit com a totalitat.
Separar-ne una part fragmentaria l’obra i en reduiria el valor cultural, artístic, turístic, espiritual, pacifista i ecosofista.
És un espai de convivència, art i natura, amb un fort i creixent impacte positiu en la comunitat.
Si això, malgrat la situació crítica que afecta al lloc, ja està passant ara, que no pot passar amb els anys?
**
EN CAS DE CAURE LA MEITAT DE ROCAVIVA EN MANS DEL MALTRACTADOR
i vandalitzador de l'obra, de la casa i de l'artista, el lloc ben segur patiria danys greus: podria ser modificat, venut, llogat o explotat sense criteris de protecció, posar condicions ominoses als cuidadors actuals de Rocaviva, etc... El maltractador, esdevingut amo de l'obra, es podria vendre peces si li convenia... infinitat de coses podria fer i segurament faria, que generarien arbitrarietats, conflictes, majors imposicions, la decadència, potser fins i tot la mort del projecte. Això les autoritats no ho poden permetre. No és evident?
Endemés, en el supòsit que es fes un "pacte" entre l'associació i el maltractador, com sorprenentment se m'ha proposat,
quines garanties hi hauria que les condicions es complirien? Atesa la seva personalitat psicòtica a bastament demostrada en aquest blog, cap garantia hi hauria que els pactes fossin respectats. I que farien les persones cuidadores de Rocaviva? Denunciar, significaria entrar en guerra amb el maltractador i -vist el resultat fatal, la indefensió i el dany que m'ha ocasionat a mi-, per por, probablement callarien i es quedarien subjectes, esclavitzades als seus capricis... i als del seu deixeble i hereu. No és evident?
*
CONSTITUIR UN CONSORCI ÉS LA SOLUCIÓ
En nom d'un Bé Cultural i al servei del bé comú, expropiar i fer un consorci, és la millor solució.
El cabrer vol posseir la terra, part de la meva obra i controlar la casa, que quedaria encastada a ras de paret dins del seu territori, i també l'hort. Cosa que, evidentment, seria també causa de problemes enormes. Aquesta obsessió de ser l'amo de tot és l'origen, la motivació de l'assetjament i maltractament a bastament explicat en aquest i en altres blogs: expulsar-me del lloc i controlar-lo.
Insisteixo: fàcil és imaginar la dependència, problemes i conflictes que sorgirien si es sortia amb la seva dèria.
Endemés, cal saber que la casa pairal i totes les altres propietats dels pares són seves, però ell ho vol tot. Repeteixo: just per això em va assetjar cruelment durant anys i foragitar de Rocaviva, de casa meva i vandalitzar l'obra. Només per satisfer la seva malaltissa compulsió de posseir, controlar, dominar, humiliar... al preu de destrossar-me la vida; i la seva voluntat persisteix.
Aquest principi, certament molt adequat en certes circumstàncies, pot ser absolutament brutal en altres.
*
Perquè afecta els fonaments més profunds de l'ètica, la moral humana i la justícia. La veritable justícia, es basa en un equilibri, on les bones accions són recompensades i les dolentes sancionades. Quan aquesta regla bàsica es trenca, es genera una situació de desequilibri i d'injustícia, que mina la confiança en les institucions, en la societat, i fins i tot en la naturalesa humana.
Aquesta és la meva situació.
Malauradament, també és de manera general la situació del món.
que les males accions poden ser una via per a l'èxit. Això desincentiva la conducta ètica i fomenta l'oportunisme, l'abús de poder, etc.
Només cal mirar la història i els noticiaris per constatar-ho.
Penalitzant-lo amb 36 €, li van donar carta blanca per continuar vandalitzant i maltractant-me, cosa que va fer en tota impunitat.
Impunitat que ja venia de lluny, tots callant per desídia o per por, i que altres i no solament jo, han pagat i paguen molt car.
Quan la bondat és castigada i el mal premiat, els fonaments ètics de la convivència es desintegren.
Així va el món.
*
Acabant:
EXPROPIAR, ÉS L'ÚNICA MANERA DE FER UNA MIQUETA, JUST UNA MIQUETA DE JUSTÍCIA
(El dany fet a l'obra, especialment haver-la interromput i el dany a l'artista que la realitzava, són irreversibles.)
Però s'està a temps de garantir la unitat i la preservació del conjunt artístic-cultural-espiritual que és Rocaviva.
Cal expropiar, en compliment de la Llei d’Expropiació Forçosa, i de la Llei del Patrimoni Cultural de Catalunya.
LLEI D'EXPROPIACIÓ FORÇOSA
Normativa principal:
A Catalunya també s'aplica la Llei 9/2005, de 7 de juliol, del Jurat d'Expropiació de Catalunya. Parlament de Catalunya.
Principis fonamentals:
basant-se en una causa d'interès públic, previ pagament d'una indemnització justa."
Wiquipèdia.
LLEI DEL PATRIMONI CULTURAL DE CATALUNYA
Que copio una vegada més, perquè és una normativa i una guia molt clara.
DEFINICIÓ
"El Patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d'identitat d'una col·lectivitat nacional. Els béns que l'integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures".
"La protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del Patrimoni cultural, és una de les obligacions bàsiques que tenen els poders públics... que han de vetllar per la integritat del Patrimoni cultural tant públic com privat... i han d'estimular la participació de la societat".
"L'Administració de la Generalitat ha d'ordenar a les persones o institucions responsables, sens perjudici de la sanció que correspongui, la reparació dels danys causats en béns culturals."
*
Convé que les autoritats pertinents entenguin:
QUE ROCAVIVA NO ÉS UNA SUMA D'ELEMENTS DISPERSOS, SINÓ UN TOT INDIVISIBLE
Fragmentar-la equivaldria a mutilar, coaccionar, reduir l'operativitat del lloc. Suposaria pèrdua de sentit profund, artístic, cultural, de servei... Endemés de desvaloració patrimonial i turística. Amb l'agreujant de probable deteriorament i destrucció d'obra. En l'aspecte físic, i també en el funcional, de cara a propiciar el creixement psicològic-humanista-espiritual-ecosòfic-creatiu de les persones.
Ara, set camins queden tallats, i una meitat prohibida, abandonada i vandalitzada; això ho retalla i altera tot greument.
*
EN COMPLIMENT DEL CODI CIVIL I DE LA LLEI DEL PATRIMONI CULTURAL
Cal assegurar la unitat i la integritat de Rocaviva.
*
CAL SALVAR I PROTEGIR, ASSEGURAR LA UNITAT DE ROCAVIVA
Aquest és el deure ètic, legal i humanista de les autoritats a qui el Cas Rocaviva afecta.
Tenen el deure de donar exemple de bona pràctica institucional, en la defensa del patrimoni i en els valors que representa.
PER TOT EL QUE S'HA EXPOSAT, SOL·LICITO A LES AUTORITATS PERTINENTS
Que adoptin les mesures necessàries per a la protecció integral de Rocaviva.
EXPROPIANT LA PART EN PERILL I CONSTITUINT UN CONSORCI
GRÀCIES PER L'ATENCIÓ
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada