CAMPANYA SALVEM ROCAVIVA
PRIMER PAS: INFORMAR DELS FETS AL MAJOR NOMBRE DE PERSONES POSSIBLE
*
Des d'aquest blog em proposo continuar informant de com desplegui la situació.
Fa un any vaig rebre un atac informàtic.
Si aquest blog deixés de funcionar voldrà dir que he estat atacat amb èxit.
Qui podria voler silenciar-me?
Potser un cabrer, no ell directament, ja que es vanta de no haber llegit mai un llibre i per tant, de informàtica no en deu saber gaire, però té diners que, segons ell, ho compren tot. L'atac també podria provenir d'un personatge de l'administració (potser més), que em consta i en tinc proves, per algun motiu que no s'escau aquí analitzar, em voldria callat.
Jo sempre he anat i continuaré anant en so de pau.
Precisament, en nom de la pau, la realitat i la veritat han de ser clarament expressades i demostrades.
.jpg)
*
En nom del pacifisme, dels Drets humans i dels Drets civils.
En nom de la dignitat, la solidaritat, la responsabilitat, la pau...
CARTA OBERTA
A les autoritats i a tothom que vulgui llegir-la.
S'ofereix com una experiència lúdica i transformadora per als visitants.
El seu propòsit és estimular la consciència, la reflexió, la creativitat...
És un espai de trobada, meditació, contemplació, pau i creixement personal.
Així no són només observadors, sinó actors, artistes co-participants... resulta per ells gratificant i educatiu.
.jpg)
ROCAVIVA FOU INICIADA L'ANY 1986
Va estar oberta del 2010 fins a finals de 2013, quan, tancada per la força quedà deshabitada.
Reoberta el 2017, es pot visitar la meitat de l'obra, l'altra roman tancada, abandonada i malmesa.
VA SER DECLARADA PATRIMONI CULTURAL L'ANY 2010
Pel Consell Comarcal de la Cerdanya, el de l'Alt Urgell i pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Per desgràcia, això no va ser suficient per protegir-la i tampoc a mi.
Sotmès al persistent assetjament d'un cabrer, després de vint-i-set anys vaig ser brutalment foragitat del lloc i de la meva casa, que va ser atacada i saquejada. Se'n va seguir la paralització abrupta d'una vocació profunda, i compromesa al servei de les persones, el país i el món, a la que havia dedicat gairebé tres dècades d'intens treball solitari. Pagant-me les eines i sense haver rebut cap mena d'ajuda ni compensació. Només treballar intensament i suportar indiferència, incomprensió, maltractament, marginalitat...
Han passat dotze anys més, en total 39 anys, i ningú ha fet res per defensar al lloc, ni a mi.
Ara s'albira un nou perill que amenaça consolidar el mal; que pot entregar en propietat la meitat de Rocaviva al maltractador.
AIXÒ SERIA EL SÚMMUM DE LA INJUSTÍCIA
La burla suprema.
*
Han passat els anys i continuo igualment ignorat, més vell, més cansat i més malalt.
Però la situació m'obliga a seguir esforçant-me per intentar defensar els meus ideals i salvar Rocaviva de la barbàrie.
DAVANT D'AQUEST CONTEXT CRÍTIC
Des d'aquesta injusta i traumàtica situació, expresso l'assetjament, la violència, la indefensió que he suportat i suporto encara. Alhora que alço un clam d'alerta sobre la desprotecció del Patrimoni; la injustícia i el gran dany causat en ell per l'absència d'intervenció de les institucions, que haurien de vetllar aplicant la llei en la seva defensa, i promoció al servei del bé comú.
Prego que reflexionin i comprenguin, que la crítica constructiva -com és aquesta- no és una acció hostil, ben al contrari, dona l'oportunitat d'aprofundir i de rectificar; cosa essencial per superar-se en qualsevol àmbit: personal, familiar, professional o de l'administració. Rectificar és de savis. Per favor, reconsiderin la situació, revisin el cas i resolguin aquest grotesc problema. És inversemblant que un "matón" de poble pugui causar tanta destrossa i un daltabaix de tal magnitud i greus conseqüències.
RESUM DELS FETS
Al servei de la societat, volia construir quelcom més sòlid que les paraules. Feia anys que esperava i finalment l'autorització va arribar. Tot era alegria i llum. Però va sorgir la foscor: un individu inculte i tirànic que es creia l'amo de tot. No acatar les seves imposicions va desencadenar un cicle de maltractament, que va anar augmentant: del típic "bulling" als atacs més greus: extorsió i fins a l'agressió física. Això va durar vint-i-set anys. Estar realitzant la meva vocació per fi trobada, em donava forces per resistir.
La situació va culminar en aparèixer trossejada la porta de casa, veient-me en perill, precipitadament en vaig fugir.
L'obra quedà aturada de manera irreversible, amb greu perjudici per a mi, pel Bé cultural, per la gent, pel país...
Malgrat demanar-ho amb insistència, no s'ha fet justícia... i ja van dotze anys d'exili forçat.
Tot s'explica amb més detall i es documenta amb fotos, àudios i el relat de molts testimonis a les altres pestanyes.
També al blog > klimentolm.blogspot.com Enllaç a la pestanya> Xarxa de blogs.
La meva casa, en solitari construïda per mi mateix, usant pedra del lloc i, tant que possible material reciclat.
Malgrat les proves, les autoritats pertinents no han implementat cap mesura de protecció, ni personal ni patrimonial.
La impunitat, el dany, la vulnerabilitat... són immensos i cruels. Denuncio amb tristesa i desesperació un cas que no és només una injustícia personal, sinó un atac a la cultura i als valors que Rocaviva representa: altruisme, humanisme, pacifisme, art...
També ecosofia, que és ecologia integral, més filosofia perenne, més ciència holística.
Insisteixo: que ningú es senti ofès o atacat per la meva sinceritat.
Perquè s'entenguin, cal dir les coses pel seu nom i el més clarament possible.
Cal comprendre, que la crítica constructiva no és simple queixa ni estèril lamentació... i menys encara una agressió, ans una ajuda, una oportunitat per rectificar, i per millorar en qualsevol àmbit de la vida, personal o social. Massa sovint, aplicant "el políticament correcte", callant, o edulcorant el llenguatge, aquest acaba no significant res. Adulterant, tergiversant i confonent tot.
Si no anomenem les coses pel seu nom, no podem reconèixer-les, analitzar-les ni trobar solucions als problemes.
Quan no diem el que cal dir, ja sigui per por, per evitar conflictes o per simple negligència, estem privant el discurs del seu contingut essencial. El silenci pot ser una forma de consentiment o, pitjor encara, de complicitat amb allò que no es vol afrontar.
Convé fer un ús màxim conscient, honest i precís del llenguatge, per tal que compleixi la seva funció essencial: comunicar idees, emocions i realitats de manera efectiva. Conseqüentment, procuro aquí aplicar aquests principis a parer meu fonamentals.
RECLAMO JUSTÍCIA, VERITABLE JUSTÍCIA
A mi ja no em poden rescabalar de tant patiment, de la salut i vida perduda.
El perjudici és irreversible, però no poden permetre que es consolidi, que la barbàrie triomfi.
.JPG)
HI HA MOLTES MANERES DE MATAR
Matar no és només llevar la vida a una persona, hi ha maneres de matar lentes i sense marques físiques ni sang.
AQUEST ÉS EL MEU CAS
Al contrari, se'm va acusar de fer victimisme o de "tenir interessos", quan en veritat certs fets ni tan sols els puc explicar.
Aquesta és la crua realitat:
És el preu a pagar per qui es desmarca gaire dels camins trepitjats?
MENTRESTANT... CAQUÈXIA-SARCOPÈNIA
PEL DANY REBUT NO SENTO ODI SINÓ TRISTESA I COMPASSIÓ
Que no oblit ni tolerància amb la injustícia i la maldat... això és el pitjor que podria fer.
La ignorància, la maldat, petita o gran, cal denunciar-la, combatre-la de manera continuada i contundent.
Això anima els perpetradors a continuar amb les seves accions, sabent que no hauran de rendir comptes.
La denúncia i la penalització envia el missatge clar que certs comportaments no seran tolerats.
Denunciar les maldats, és una forma activa de defensar els principis de justícia, pau, compassió i respecte.
És un recordatori constant de què està bé i què no en una societat civilitzada.
*
PER TANT, NO DEMANO VENJANÇA, NOMÉS JUSTÍCIA
La demano per mi i sobretot per Rocaviva.
Igualment per tots els maltractats, oprimits, explotats i assassinats del món, que són milions... i molts infants.
Es pot considerar que els delinqüents i tirans no són culpables, en tant que la vida els ha fet així.
Però és un deure bàsic de la societat protegir a la bona gent dels abusadors-maltractadors-violadors-sàdics-criminals...
Tots estem condicionats pels avantpassats, per tota l'opressió i violència històrica, per la genètica, les experiències viscudes, l'entorn socioeconòmic, la família, l'escola, la religió, les pel·lícules... mil coses... No obstant això, la comprensió de les causes del mal, no anul·la la responsabilitat de l'individu ni el deure fonamental que té la societat de protegir els seus membres.
La intenció de causar un patiment similar o proporcional a l'ofensor és absurda i nefasta,
condueix a establir cicles interminables de represàlies, com es veu en moltes disputes i guerres familiars, tribals o internacionals.
LA VERITABLE JUSTÍCIA ÉS BASA EN EL RESPECTE PELS DRETS HUMANS
Per les llibertats i garanties fonamentals inherents a cada persona pel simple fet de ser un ésser humà.
El seu propòsit és protegir la dignitat i el valor de cada individu.
La veritable justícia.
Serveix per demostrar que les lleis i els valors de la comunitat són importants i es faran complir. Serveix per dissuadir el delinqüent d'abusar i perjudicar els altres. L'obliga també a compensar les víctimes pel perjudici sofert, cosa impossible si el dany és gran.
Tot plegat a fi de protegir a la bona gent, que és molta i sovint crònicament atemorida pels petits i grans delinqüents.
Tornant al particular.
Compensar les víctimes, qui pagarà per restaurar tots els vandalismes perpetrats a Rocaviva?
Això va pagar per destrosses que restaurar en costarà milers.
Trenta-sis euros li han costat totes les desgràcies que en aquest blog s'expliquen i es demostren.
.jpg)
.jpg)
Naturalment això va donar carta blanca al maltractador... que certament va aprofitar... i encara li dura.
En un segon judici, arrel de la denúncia per trossejar la porta de la casa i robar coses, va ser declarat "inocente per falta de pruebas".
*
Si no s'ajuda ni es protegeix un lloc tan peculiar com Rocaviva, artístic i que promou la solidaritat, la consciència, la pau... s'està afavorint la barbàrie. Està en joc no només la meva vida i l'obra, sinó el dret de tothom a viure amb llibertat, serenor, autenticitat...
Particularment les persones, quatre dones, que ara habiten a la meva casa i es cuiden del lloc. Té mèrit d'haver-ho aconseguit... al preu d'acatar certes condicions del tirà (i ara d'un dels seus deixebles, aquell infant ara adult i fidel seguidor; com s'ha pogut permetre això?), una de les condicions: que jo a Rocaviva no hi puc ni posar els peus, altrament elles patirien represàlies.
Aquesta arbitrària, inqualificable imposició, està vigent des del 2017.
Les autoritats tenen el deure i la responsabilitat de vetllar per elles.
Alhora que seria adient estar agraïts pel servei que presten i per la valentia en plantar cara a una situació molt adversa i perillosa.
He dit i repetit això moltes vegades durant anys.
No és justificable permetre que visquin sotmeses a aquesta arbitrarietat.
AMB TOT AIXÒ, QUEDI DONCS CLAR QUE NO DEMANO VENJANÇA, NOMÉS VERITABLE JUSTÍCIA
que el mal no es consolidi i protecció, protecció i protecció de les persones.
Alhora, que del bé cultural que elles gestionen i mantenen al servei de la col·lectivitat.
Per totes les raons aquí expressades i per altres que s'hi podrien afegir:
LA UNITAT DE ROCAVIVA HA DE SER PRESERVADA
i el dret de les persones a visitar un Bé Cultural, tal com estableix la Llei del Patrimoni Cultural de Catalunya.
DEMANO QUE AQUESTA ES COMPLEIXI
LLEI DEL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ
DEFINICIÓ
"El Patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d'identitat d'una col·lectivitat nacional. Els béns que l'integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures".
"La protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del Patrimoni cultural, és una de les obligacions bàsiques que tenen els poders públics... que han de vetllar per la integritat del Patrimoni cultural tant públic com privat... i han d'estimular la participació de la societat".
L'Administració de la Generalitat ha d'ordenar a les persones o institucions responsables, sens perjudici de la sanció que correspongui, la reparació dels danys causats en béns culturals.
No cal estendre's ni precisar més, les autoritats pertinents, culturals i judicials, ja coneixen la situació.
Aquesta carta serveix per fer memòria i per explicar-me amb més profunditat.
Cosa que, si s'escau, per explicar o per actualitzar, continuaré fent en aquest blog.
Hi ha aspectes rellevants que potser no he explicat prou bé i que és important comprendre:
És un instrument al servei de la vida, una eina per obrir consciències, sembrar preguntes, generar reflexió, propiciar canvis...
No es tracta només de crear bellesa, o coses més o menys atractives, sinó de reactivar els potencials innats de les persones.
El valor de Rocaviva no rau en el preu de l'obra ni en el del territori, tot i que són el necessari instrument, sinó en el seu potencial de continuar sent un espai d'interacció i transformació al servei de la societat. Servei que no pot estar retallat ni subjecte a interessos espuris, incapaços de veure més enllà de l'absurd sentit de possessió i valor monetari de les coses. I menys encara als execrables designis de qui va fer tot per destruir l'obra i a qui l'estava realitzant... com hem vist, amb considerable èxit.
Per això, preservar la seva la seva unitat i la seva funció al servei de la societat és essencial.
Conseqüentment:
A LES AUTORITATS DEMANO AMB EL DEGUT RESPECTE
I amb la millor voluntat per al bé de tots i per un món més just, pacífic, equilibrat, ecològic, sa i feliç.
A ELLES DEMANO, PREGO, SUPLICO QUE S'APLIQUI VERITABLE JUSTÍCIA AL CAS ROCAVIVA
Demano acció coherent, rectitud i solidaritat contra l'abús, la intolerància, la violència i la por.
Contra la destrucció dels valors essencials i a favor del respecte i la promoció de la Pau, del Drets Humans i dels Drets Civils.
i així em proposo continuar mentre em quedi un alè de vida.
*
Així era l'entrada de Rocaviva.
Estat actual... així la va deixar el cabrer... segurament fent servir les meves eines.
***
Passant els anys, Rocaviva va anar quedant enrere com un somni... i va anar sorgint una nova etapa.
Com un somni, en el qual puc encara transitar pels seus camins...
Naturalment, tot i que en una nova etapa, la situació de caquèxia-sarcopènia persisteix i continua avançant inexorable.
UNA NOVA ETAPA
CAMINS DE PAU> TERRAINDIA.CAT
Adaptar-se o morir... resiliència, esperança... mentre el cos aguanti, malgrat els obstacles, continuar treballant per un món millor.
Per visitar la meitat oberta del laberint màgic de Rocaviva, et pots informar a> www.rocaviva.cat
En cas de fallar aquest enllaç clicar AQUÍ
Per visitar Camins de Pau, el laberint virtual a la web clica aquí> www.terraindia.cat
En cas de fallar aquest enllaç, clicar AQUÍ
***
L'AVENTURA CONTINUA
A partir d'aquí, em proposo continuar informant sobre el desplegament de la campanya.
Repeteixo, si es tallés el fil voldrà dir que he estat silenciat.
Ho repeteixo:
Qui podria voler silenciar-me?
Potser un cabrer, no ell directament, ja que es vanta de no haber llegit mai un llibre i per tant, de informàtica no en deu saber gaire, però té diners que, segons ell, ho compren tot. L'atac també podria provenir d'un personatge de l'administració (potser més), que em consta i en tinc proves, per algun motiu que no s'escau aquí analitzar -però que havent llegit la pàgina es pot imaginar- em voldria callat. Si aixó llegeix, des d'aquí li dic: No tinguis, no tingueu por, no vull cap mal a tu ni a ningú, tot el contrari.
.jpg)
