PÀGINA EN OBRES
CARTA OBERTA
A LES AUTORITATS PERTINENTS
I A QUI VULGUI LLEGIR-LA
PREÀMBUL
AQUEST BLOG FORMA PART DE CAMINS DE PAU
-UNA XARXA DE BLOGS A LA WEB-
L'OBJECTIU ÉS SALVAR I PROTEGIR ROCAVIVA
(Entre la Cerdanya i l'Alt Urgell, Rocaviva és un laberint de corriols, vorejats de rocs treballats)
SALVAR I PROTEGIR? HO ANIREM EXPLICANT
Primer, una necessària mirada relacionant Rocaviva amb el conjunt del món.
Davant l'emergència climàtica, contaminació global, feixismes, guerres i crisis variades...
la humanitat hauria d'estar concentrada en aturar la destrossa, en trobar solucions; en salvar i protegir... no és evident?
En lloc d'això, s'estan gastant recursos enormes, armant-se frenèticament, preparant potser una guerra mundial.
Aquí, com a contribuents ens obliguen a col·laborar. En altres llocs els obliguen a matar-se, o són massacrats.
Ara més que mai esdevé important denunciar la violència i, també i sobretot, practicar justícia i pau en la vida quotidiana.
AQUEST BLOG ÉS UNA DENÚNCIA DE LA VIOLÈNCIA PERPETRADA CONTRA ROCAVIVA
Una denúncia també, de la distòpia imperant.
De tota la violència interpersonal, institucional, interreligiosa, internacional i contra el planeta.
Tot això que individualment ens amarga la vida i socialment ens està conduint a un abisme.
*
NECESSITEM TRANSCENDIR LA VIOLÈNCIA> DISTÒPIA, I CAMINAR VERS LA PAU> UTÒPIA
Rocaviva-Terraíndia és una utòpia parcialment feta realitat, però encara subjecte a la violència.
LA PAU COMENÇA EN CADASCÚ I S'EXPRESSA EN PETITES I GRANS ACCIONS INDIVIDUALS
Accions que, projectant-se a l'entorn, generen una força capaç de superar l'egocentrisme, la cobdícia, la por, la divisió...
Capaç de sobrepassar la inconsciència, ignorància, violència, odi, intolerància, deshumanització... que són l'origen de la guerra.
Necessitem transcendir aquestes antigues xacres de la condició humana, font d'immensitat de dolor, patiment i mort forçada.
El projecte Terraíndia-Rocaviva va néixer com un acte creatiu, com una reacció a tanta distòpia.
Cada persona està dins del món i el món està dins de cada persona.
PERSONAL I SOCIAL, NECESSITEM UN CANVI DE PARADIGMA
Un canvi de mentalitat.
Es tracta de superar obstacles, inèrcies i pors... d'elevar el nivell de consciència i d'acció, de canviar de model.
Reduir l'egoisme i potenciar l'altruisme. Reduir la por i potenciar el coratge. Reduir l'agressivitat i potenciar la concòrdia.
Reduir la guerra i potenciar la pau.
Rocaviva, mitjançant l'art, s'arrela en el pacifisme i l'acció no violenta; en la curació i la realització personal i social.
Tal canvi profund pot semblar un idealisme, una utopia.
Tanmateix, totes les transformacions, petites i grans, sempre tenen el seu origen en l'acció de les persones.
Drets civils, avenços científics positius, innovacions socials benèfiques... són el resultat de consciència, superació i persistència.
Som, amb les nostres decisions i fets, els veritables artífexs del futur, tant en les nostres vides com en el món que ens envolta.
És des d'aquesta visió, amb aquesta intenció, que vaig iniciar el 1986 el Projecte Terraíndia-Rocaviva.
Explicació a la pestanya Xarxa de blogs.
*
CANVI O CAOS
De grat o per força, la humanitat està abocada a canvis profunds, imminents, inevitables, ja en curs; tots ho sabem.
Seran fruit d'una adaptació conscient i planificada o d'un col·lapse que ens obligarà a reaccionar en positiu.
O que ens conduirà a una més gran distòpia.
Estem en un punt crucial, tots ho veiem; però sovint no veiem que tot comença en cada persona.
Un sol individu no pot transformar la societat, però sí que pot transformar la pròpia vida.
Tanmateix, això és més fàcil de dir que de fer.
El camí comença amb una presa de consciència de la realitat, seguida d'una actitud i acció coherent.
A vegades cal tocar fons per poder començar a pujar; el perill està en quedar-se al fons.
A través de l'art i l'experiència en un laberint, Rocaviva s'adreça a cada persona, intentant aportar llum.
Ajudar a surar, ajudar a volar.
TOT COMENÇA EN CADASCÚ, TOT ESTÀ CONNECTAT AMB TOT
La pau comença en un mateix, projectar-la a l'entorn, cultivar-la cada dia és fonamental.
La pau, no és només l'absència d'agressivitat i guerra, sinó la presència de respecte mutu, justícia, tolerància...
Aquest és la ideologia, l'ideal, el paradigma que va inspirar i que preconitza Rocaviva.
EN AQUEST CONTEXT S'INSCRIU AQUEST BLOG
Que forma part de Camins de Pau, una xarxa de blogs a la Web.
Enllaç a la corresponent pestanya, a la banda groga sota la capçalera.
*
DIVULGANT EL CAS, S'INTENTA DES D'AQUÍ SALVAR I PROTEGIR ROCAVIVA
Salvar i protegir l'esperança en un món millor.
Entre la Cerdanya i l'Alt Urgell, a tocar del poble de Músser.
ROCAVIVA ÉS UN LABERINT DE CAMINOIS
FOU INICIADA L'ANY 1986
Després de 22 anys de feina callada, la vaig treure a la llum el 2008, però fins a 2010 no la vaig poder obrir al públic.
Pel Consell Comarcal de la Cerdanya, el de l'Alt Urgell i pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Malgrat continuar les dificultats i acceptant ominoses condicions, va poder ser reoberta el 2017.
DES DE LLAVORS ES POT VISITAR LA MEITAT DE L'OBRA, COSTAT ALT URGELL
L'altra, costat Cerdanya, roman tancada, abandonada i vandalitzada.
Ara un nou perill ha sorgit, Rocaviva pot quedar definitivament dividida, mutilada, potser parcialment destruïda.
COM AIXÒ ÉS POSSIBLE? HO ANIREM EXPLICANT
Com a iniciador del projecte, que ara altres continuen, tinc el deure de fer tot el possible per evitar-ho.
No puc acceptar passivament que el Cas Rocaviva quedi injustament resolt,
condemnades a precarietat i submissió les persones que s'estimen el lloc, el cuiden i guien i l'expliquen als visitants.
Per constatar els danys perpetrats al Rocaviva, mirar les pestanyes> Vandalismes i Testimonis i proves.
En tots els àmbits, la veritat ha de prevaldre i ser demostrada, ha de ser transparent i per tots coneguda.
Per coherència amb la motivació profunda, per responsabilitat, respecte i defensa dels Drets humans, de la dignitat humana.
Per contribuir a una major conscienciació, personal i col·lectiva, vers el tan necessari canvi de paradigma.
Soc fidel a aquests principis.
*
En aquest punt, com a referència, com a fonament ètic i legal, a fi de millor comprendre el conjunt d'explicacions,
s'escau citar l'essència del Codi Civil, i el preàmbul de la Llei del Patrimoni Cultural de Catalunya.
EL CODI CIVIL
Proporciona, o hauria de proporcionar, normes que serveixin per solucionar els problemes o desacords en les relacions privades.
Evitant la confusió, l'arbitrarietat, la injustícia i la inseguretat. Propiciant, per tant, direcció, racionalitat, justícia i seguretat.
LLEI DEL PATRIMONI CULTURAL DE CATALUNYA
"El Patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d'identitat d'una col·lectivitat nacional. Els béns que l'integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures".
"La protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del Patrimoni cultural, és una de les obligacions bàsiques que tenen els poders públics... que han de vetllar per la integritat del Patrimoni cultural tant públic com privat... i han d'estimular la participació de la societat". Aquests dos paràgrafs son fonamentals, tot hi queda clarament i perfectament explicat.
... "L'Administració de la Generalitat ha d'ordenar a les persones o institucions responsables, sens perjudici de la sanció que correspongui, la reparació dels danys causats en béns culturals" Hi han més articles aplicables al Cas Rocaviva, aquests són bàsics.
*
Rocaviva és una faceta del Projecte Terraíndia, que sobre el territori s'allarga fins al fons de la vall.
I amb presència a la web a través d'una xarxa de blogs, anomenada Camins de Pau, de la que aquest forma part.
Aquí ens centrem en la Rocaviva visitable i en la d'accés prohibit.
ROCAVIVA ÉS UN LLOC FÍSIC
Però també és un ideal, un somni fent-se realitat.
Un símbol d'allò més íntim i sagrat, nucli del més autèntic i profund de cadascú.
Rocaviva és i preconitza:
Representa també dona-home, més enllà del gènere, som diferents però iguals.
Les mateixes capacitats cognitives, emocionals, intel·lectuals... la mateixa dignitat i valor com a persones.
*
MÉS ACLARIMENTS NECESSARIS
No m'havia presentat.
Em diuen Climent Olm, iniciador del Projecte Terraíndia-Rocaviva que, malgrat els obstacles continua avançant.
Redacto aquest blog sota la meva estricta responsabilitat.
No és necessàriament l'opinió de les persones que ara gestionen Rocaviva.
Aclarint això, tracto de protegir-les de la ignorància-inconsciència-violència d'algú que, malauradament campa lliure.
*
PERQUÈ AQUESTA CARTA
Prèviament citats, el Codi Civil i la Llei del Patrimoni parlen clar, però la realitat és ben diferent.
Seguint amb el relat, un motiu important, és evidenciar una enorme injustícia que s'ha comès i que continua.
Tinc una malaltia terminal i no em vull morir sense haver dit unes quantes coses.
Que aniré explicant i aniràs comprenent, a mesura que vaguis llegint aquesta i les altres pàgines del blog.
Com queda dit, això coincideix amb una situació, en què la integritat de Rocaviva està en perill.
També la integritat ètica, ecològica, humanista... del món i de cadascú està en perill.
Personal i social són inseparables.
Ara, a mesura que el vell feixisme es treu la disfressa democràtica, la població sent que la pròpia vida i també l'escenari tremolen.
El vell sistema imperant, ha tractat i tracta al planeta i a les persones com a simples recursos d'explotació.
La humanitat està crònicament traumatitzada, espantada, anestesiada, malalta.
Naturalment, també aquí estem històricament espantats, traumatitzats, anestesiats, malalts...
En medicina, psicologia, sociologia... en res no es pot posar remei a un problema que no s'admet, del que no es parla o a mitges.
Per a poder-nos curar, el primer pas és conscienciar-nos de la malaltia, mirar-la, investigar-la... i actuar.
Igualment:
Per a poder resoldre satisfactòriament el Cas Rocaviva, per tal què aquesta pugui acomplir la funció social per la que va ser creada,
cal parlar-ne amb la major veracitat, contundència, amabilitat i claredat possible.
Aquí, això estic fent.
*
És penós però ben real.
EL PROJECTE TERRAÍNDIA-ROCAVIVA
Artístic, humanista, pacifista... tristament, és un blanc fàcil, per als que només entenen el llenguatge de la força.
I el dels què, avesats a la distòpia i poc o molt participant d'ella, senten por d'un canvi de paradigma i aversió envers qui el predica.
Endemés, els maltractadors generen al seu voltant persones amb la síndrome d'Estocolm.
Les quals, elles mateixes víctimes i potser sense ni adonar-se'n, els defensen i prolonguen la seva acció destructiva.
Això passa a la societat i també aquest és el cas dels vandalismes perpetrats contra Rocaviva i contra la meva persona.
El meu trauma no es remet a 27 anys de "bullyng" sinó que, a través de tercers, el maltractament es projecta fins a l'actualitat.
Això és manifesta en àmbits diversos, entre altres:
Fa un any vaig rebre un atac informàtic, algú a qui desplau que expliqui els fets i mostri proves em voldria callat.
Si aquest o els altres blogs deixessin de funcionar, voldrà dir que he estat atacat amb èxit.
Jo sempre he anat i continuaré anant en to de pau, no és cap mèrit, és el meu tarannà espontani.
Precisament, en nom de la pau, la realitat i la veritat han de ser clarament expressades i demostrades.
Totes les circumstàncies i acusacions que aquí és fan, van acompanyades de proves que ho corroboren.
Es mostren a les pestanyes Vandalismes i Testimonis i proves.
Alguns es pensen que ser pacifista és passivitat, anar amb el lliri a la mà, ser una bleda.
Ben al contrari, és responsabilitat, activisme, lucidesa, compromís en, per al bé de tots, intentar canviar les coses.
Sempre des de la racionalitat i la no-violència.
.jpg)
En nom del pacifisme, dels Drets humans i dels Drets civils.
En nom de la dignitat, la solidaritat, la responsabilitat, la pau...
En nom d'un canvi de paradigma, redacto aquesta carta oberta.
CARTA OBERTA
A LES AUTORITATS, I A TOTHOM QUE VULGUI LLEGIR-LA
Alhora que actuar per salvar, protegir i potenciar tota cosa que afavoreixi un món millor.
Explicació necessària:
Dir, explicar la veritat, no sempre és fàcil ni còmode, però cal intentar-ho.
La veritat és multifacètica, pot ser crua i dura d'escoltar, però és important estar oberts a escoltar-la i a comprendre-la.
Perquè només així es pot anar a l'arrel dels problemes i solucionar-los.
.png)
Així, no són només observadors passius, sinó actors, artistes coparticipants... cosa que resulta per ells gratificant i educatiu.
.jpg)
Com queda dit:
ROCAVIVA, VA SER RECONEGUDA PATRIMONI CULTURAL EL 2010
Pel Consell Comarcal de la Cerdanya, el de l'Alt Urgell i pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Per desgràcia, això no va ser suficient per protegir-la i tampoc a mi.
Sotmès al persistent assetjament d'un cabrer, després de vint-i-set anys, vaig ser brutalment foragitat del lloc i de la meva casa, que va ser atacada i saquejada. Se'n va seguir la paralització abrupta d'una vocació profunda, i compromesa al servei de les persones, el país i el món, a la que havia dedicat gairebé tres dècades d'intens treball solitari. Pagant-me les eines i sense haver rebut cap mena d'ajuda, subvenció ni compensació. Només treballar molt i suportar privacions, incomprensió, maltractament... indiferència.
Som a 2026, han passat dotze anys més, en total 40 anys, i no s'ha fet res per defensar al lloc, ni a mi.
Ara s'albira un nou perill, que amenaça consolidar el mal; que pot entregar la meitat de Rocaviva al maltractador.
Premiar al botxí i castigar a la víctima.
AIXÒ SERIA EL SÚMMUM DE LA INJUSTÍCIA
Seria sotmetre's, justificar, legalitzar, perpetuar el mal; fragmentar el projecte, hipotecar el seu futur.
Mentre energia em quedi, el meu deure és intentar salvar i protegir Rocaviva.
***
Des d'aquell maig de 1986,
HAN PASSAT GAIREBÉ QUARANTA ANYS
... i continuo igualment ignorat, de diferent manera atacat, i més vell, més cansat i més malalt.
Però la situació m'obliga, a seguir esforçant-me per intentar defensar els meus ideals i salvar Rocaviva de la barbàrie.
DAVANT D'AQUEST CONTEXT CRÍTIC
Des d'aquesta injusta i traumàtica situació, expresso l'assetjament, la violència, la indefensió que he suportat i suporto encara. Alhora que alço un clam d'alerta sobre la desprotecció del Patrimoni Cultural; i el gran dany causat en ell per l'absència d'intervenció de les autoritats, que, tal com diu la llei, haurien de vetllar per la seva defensa, protecció i promoció al servei del bé comú.
Prego a elles que reflexionin i comprenguin, que aquesta és una crítica constructiva,
la qual, tot al contrari que una crítica hostil, els dona l'oportunitat d'aprofundir i de rectificar. Rectificar és cosa essencial per superar-se en qualsevol àmbit: personal, familiar, professional... o de l'administració. Rectificar és de savis... i millor tard que mai. Com més es triga a fer-ho, més la situació empitjora. Invoco a la Saviesa: que és seny, sentit comú, obertura mental i elevació espiritual.
Per favor, reconsiderin la situació, revisin el cas i resolguin aquest grotesc problema.
Es tracta de salvar i protegir, de complir amb el Codi Civil i amb la Llei del Patrimoni, al servei de les persones.
És inversemblant que un "matón" de poble pugui causar tanta destrossa i un daltabaix de tal magnitud i greus conseqüències:
el gran dany causat al Projecte Rocaviva, a qui l'estava realitzant, i de retruc a la societat.
És sorprenent que a l'Europa del segle XXI, havent-hi proves i testimonis dels fets, tal cosa sigui possible.
Proves públicament exposades a les corresponents pestanyes en aquest i en altres blogs.
No ha estat protegida, ha estat greument, impunement atacada, la meitat no es pot visitar, i l'anomalia continua.
Les autoritats pertinents no ho haurien de permetre, i jo he de fer tot el possible per resoldre l'absurd.
RESUM DELS FETS
Al servei de la societat, volia construir quelcom més sòlid que les paraules. Feia anys que esperava i finalment l'autorització va arribar. Tot era alegria i llum. Però va sorgir la foscor: un individu inculte i tirànic que es creia l'amo de tot. No acatar les seves imposicions va desencadenar un cicle de maltractament, que va anar augmentant: de petits atemptats a atacs molt greus: extorsió i fins a l'agressió física. Això va durar vint-i-set anys. Estar realitzant la meva vocació, per fi trobada, em donava forces per resistir.
Finalment, exhaust i malalt,
després d'una situació violenta en presència de testimonis, sentint fort perill, precipitadament en vaig fugir.
Més tard va trossejar la porta de casa, que va estar sense uns tres anys: saqueig, ratolins, humitats... un desastre.
Fotos a la pestanya Vandalismes.
L'obra quedà aturada de manera irreversible, amb greu perjudici per a mi, pel Bé Cultural, per la gent, pel país...
Malgrat demanar-ho amb insistència, no s'ha fet justícia... i ja van dotze anys d'exili forçat.
Tot s'explica amb més detall i es documenta amb fotos, àudios i el relat de molts testimonis a les altres pestanyes.
-Poso l'èmfasi en dos àudios a l'inici de la pestanya "Testimonis i proves" En ells queden provats quatre delictes-
*
LA MEVA CASA
En solitari construïda per mi mateix, usant pedra del lloc i, tant que possible material reciclat.
Més fotos, i també de l'interior, a la pestanya Vandalismes.
les autoritats pertinents no han implementat cap mesura de protecció, ni personal ni patrimonial.
La impunitat, el dany, la vulnerabilitat... són immensos i cruels. Denuncio amb tristesa i desesperació un cas que no és només una injustícia personal, sinó un atac a la cultura i als valors que Rocaviva representa: altruisme, humanisme, pacifisme, art...
Sintetitzat en l'ecosofia, que és la inspiració, l'origen, el fonament de Rocaviva.
Ecosofia= ecologia integral + filosofia perenne + ciència holística.
*
Insisteixo: que ningú se senti menystingut, ofès o atacat per la meva sinceritat.
PARLAR CLAR
Per intentar copsar la realitat i els avatars de la vida, convé dir les coses pel seu nom i el més clarament possible.
La crítica constructiva, no és simple queixa ni estèril lamentació, sinó que dona raons per rectificar. Massa sovint, aplicant "el políticament correcte", callant o edulcorant el llenguatge, aquest acaba no significant res: adulterant, tergiversant i confonent tot.
Si no anomenem les coses pel seu nom, no podem reconèixer-les, analitzar-les ni trobar solucions reals als problemes.
Si no diem el que cal dir, sigui per por, per evitar conflictes, per conveniència o negligència, estem privant el discurs del seu contingut essencial. El silenci pot ser una forma d'evasió, de consentiment o, pitjor encara, de complicitat amb allò que no es vol afrontar.
En conseqüència, procuro aquí aplicar aquests principis, a parer meu fonamentals.
Intento dir les coses tal com les sento i pel seu nom, encara que per algú puguin no ser agradables de mirar ni d'escoltar.
Inconscients que es queden hipotecats, adormits molts potencials, retallades les ales.
RECLAMO JUSTÍCIA PER ROCAVIVA, VERITABLE JUSTÍCIA
A mi ja no em poden rescabalar de tant patiment, de la salut i vida perduda.
El perjudici és irreversible, però no poden endemés permetre que el mal es consolidi, que la barbàrie triomfi.
.JPG)
CAL EXPLICITAR-HO
Potser no és agradable d'escoltar, tampoc és fàcil de dir ni d'explicar.
Però, en honor a la veritat i per al bé de tothom, per conscienciar-nos de la realitat, convé dir-ho clarament:
HI HA MOLTES MANERES DE MATAR
Matar, no és només llevar la vida a una persona, hi ha maneres de matar lentes... i sense sang ni marques físiques evidents.
AQUEST ÉS EL MEU CAS
Al contrari, alguns em van acusar de fer victimisme, quan en veritat, de certs fets mai en parlaré... moriran amb mi.
Aquesta és la crua veritat, la penosa realitat:
MENTRESTANT... CAQUÈXIA-SARCOPÈNIA
PEL DANY REBUT D'UNS I ALTRES, NO SENTO ODI, NOMÉS TRISTESA
I compassió per les altres víctimes, que son moltes, jo entre elles.
Compassió per tots, que no silenci, oblit ni tolerància amb la desídia, la injustícia, la maldat... això és el pitjor que podria fer.
LA MILLOR MANERA DE COMBATRE EL MAL ÉS POSAR-HI LLUM
Malauradament, sovint la foscor és impenetrable, la prepotència, la deixadesa, l'amiguisme, la corrupció... omnipresents.
La denúncia valenta i ferma, és el primer pas per aturar el dany i protegir aquells que pateixen.
Això anima els perpetradors a continuar amb les seves accions, sabent que no hauran de rendir comptes.
La denúncia i la penalització, envien el missatge clar que certs comportaments no seran tolerats.
No callar les maldats, petites i grans, és una forma activa de defensar els principis de justícia, pau, compassió i respecte.
És un recordatori constant de què està bé i què no en una societat civilitzada.
*
es pot considerar que els maltractadors, delinqüents, corruptes, tirans... no són culpables, en tant que la vida els ha fet així.
La societat els ha fet així.
Alhora que protegir a la bona gent dels variats, petits, grans i enormes transgressors de l'ètica més elemental.
Tots estem condicionats pels avantpassats.
Per tota l'opressió, explotació, abús i violència històrica, per la genètica, les experiències viscudes, l'entorn socioeconòmic, la família, l'escola, la religió, les pel·lícules... mil coses... No obstant això, la comprensió de les causes del mal, no anul·la la responsabilitat de l'individu, ni el deure fonamental que tenen els governs i les administracions de protegir a tots els membres de la societat.
I particularment als més febles, minories, pobres, maltractats, marginats, explotats, menystinguts...
Aquesta és una qüestió central a resoldre.
Mentre no ho estigui no ens podrem considerar plenament humans.
I continuarem caminant, potser corrent cap a un abisme... ja esta passant: hi ha bombes per destruir el món vàries vegades.
No és bogeria? En ella, de grat o per força tots hi participem.
ES TRACTA DE SALVAR, PROTEGIR, CUIDAR...
Per a poder-ho fer, necessitem lleis justes, jutges savis, polítics honestos, funcionaris responsables...
Existeixen, no tot és deixadesa, amiguisme, corporativisme i corrupció.
Però masses d'entre ells, sovint es deixen arrossegar per inèrcies fatals, i perden de vista la més elemental humanitat. De manera que poden acabar causant més perjudici que benefici. Massa sovint, atrapats en rigideses, protocols, jerarquies... bons sous i privilegis, esdevenen engranatges d'una màquina, on el "procediment correcte" preval sobre el "resultat just i humà". Fàcil obliden, que darrere de cada expedient hi ha una persona, que darrere de cada llei hi ha un impacte social, i que la veritable responsabilitat de qualsevol que serveix a la societat, és actuar amb empatia, sentit comú i, per sobre de tot, humanitat.
Però mentre un món millor no arriba, convé anar-lo predicant, mantenir viva la flama, que cremant l'escòria doni pas a la llum.
Rocaviva és això: un punt de llum que convé salvar, protegir, cuidar...
es transforma lentament, a través de gestos petits i repetits, de paraules sembrades en terrenys que potser trigaran dècades a florir.
A QUI CORRESPONGUI, NO DEMANO VENJANÇA, NOMÉS JUSTÍCIA, NOMÈS AJUDA
La demano per mi i sobretot per Rocaviva.
Igualment per tots els maltractats, oprimits, explotats i assassinats del món, que són milions... i molts infants.
La intenció de causar un patiment similar o proporcional a l'ofensor és absurda i nefasta,
condueix a cicles interminables de represàlies, com es veu en moltes disputes i guerres familiars, tribals, nacionals i internacionals.
LA VERITABLE JUSTÍCIA ÉS BASA EN EL RESPECTE PELS DRETS HUMANS
El seu propòsit, i el dels Drets Civils, és protegir la dignitat i el valor de cada persona.
LA VERITABLE JUSTÍCIA
Serveix per demostrar que les lleis i els valors de la comunitat són importants i es faran complir. Serveix per dissuadir el delinqüent d'abusar i perjudicar els altres. L'obliga també a compensar les víctimes pel perjudici sofert, cosa impossible si el dany és gran.
Imposats... o votats, per la multitud d'adeptes que, de grat, per força, per inèrcia o per ignorància els donen suport.
TORNANT AL PARTICULAR
No hi ha individu fora del teixit social, ni societat que no sigui la suma viva de les seves singularitats.
Això va pagar per destrosses que restaurar en costarà milers, i estem parlant només de diners.
Trenta-sis euros li van costar al cabrer totes les variades desgràcies que en aquest blog s'expliquen i es demostren.
.jpg)
Això va donar carta blanca al maltractador... que certament va aprofitar i continuà destruint... i encara la impunitat dura.
En un segon judici, arrel la denúncia per trossejar la porta de casa, agredir-me i robar, va ser declarat "inocente per falta de pruebas".
I ara encara se'm proposa regalar-li a aquest "senyor" la meitat de Rocaviva, a canvi d'un dret de pas; no és sorprenent?
*
Si no s'ajuda ni es protegeix un lloc tan peculiar com Rocaviva, artístic i que promou la solidaritat, la consciència, la pau... s'està afavorint la barbàrie. Està en joc no només la meva vida i l'obra, sinó el dret de tothom a viure amb llibertat, serenor, autenticitat...
Com queda dit, diversos canvis recents han fet que ara estiguin en situació de fortalesa i difícilment el cabrer gosarà atacar-les.
que a Rocaviva, a casa meva, jo no hi puc ni posar els peus, altrament elles patirien represàlies.
Endemès dels motius citats, les autoritats, judicials i altres, tenen el deure i la responsabilitat de vetllar per elles.
(Malauradament, sovint certes lleis es miren amb lupa i apliquen amb rigor, mentre que altres s'ignoren)
Alhora que seria adient estar agraïts pel servei que presten i per la valentia en plantar cara a una situació adversa i perillosa.
Sí, he dit i repetit això moltes vegades durant anys:
No és justificable permetre que visquin sotmeses a aquesta arbitrarietat.
I quan he parlat ho he fet amb timidesa i amb por; ja que el cabrer no sembla que hagi estat investigat, advertit, ni penalitzat.
*
DEMANO VERITABLE JUSTÍCIA
Que el mal no es consolidi, i protecció, protecció i protecció de les persones.
No hi ha protecció si hi ha tolerància, impunitat i, més greu encara, recompensa per als maltractadors.
Cal protecció de les persones i alhora, del bé cultural que elles gestionen i mantenen al servei de la col·lectivitat.
Per totes les raons aquí expressades i per altres que s'hi podrien afegir:
LA UNITAT DE ROCAVIVA HA DE SER PRESERVADA
i el dret de les persones a visitar un Bé Cultural, tal com estableix la Llei del Patrimoni Cultural de Catalunya.
Que, per si qui llegeix l'ha oblidat, torno a recordar:
LLEI DEL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ
-Els subratllats són meus-
"El Patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d'identitat d'una col·lectivitat nacional. Els béns que l'integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures".
"La protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del Patrimoni cultural, és una de les obligacions bàsiques que tenen els poders públics... que han de vetllar per la integritat del Patrimoni cultural tant públic com privat... i han d'estimular la participació de la societat".
L'Administració de la Generalitat ha d'ordenar a les persones o institucions responsables, sens perjudici de la sanció que correspongui, la reparació dels danys causats en béns culturals. (Quina sanció? i, com dèiem, la reparació?, qui la pagarà?)
*
I TAMBÉ EL CODI CIVIL
Proporciona, o hauria de proporcionar, normes que serveixin per solucionar els problemes o desacords en les relacions privades.
Evitant l'arbitrarietat, la injustícia i la inseguretat. Propiciant per tant direcció, justícia i seguretat.
DEMANO QUE LES LLEIS ES COMPLEIXIN
*
No cal estendre's ni precisar gaire més, les autoritats pertinents, culturals i judicials, ja coneixen la situació.
*
AQUESTA CARTA SERVEIX PER FER MEMÒRIA
I per explicar-me amb més profunditat.
en paper, a peu de carrer i per tots els mitjans possibles... si no em tallen les ales.
APARENTMENT, LECTORA, LECTOR, TU NO HI POTS FER RES, NI PER AJUDAR A ROCAVIVA, NI PER AJUDAR AL MÓN
Aparentment, la decisió depèn "de dalt", d'un grup de persones, potser d'una sola.
Vist així aquest blog pot semblar inútil, però no ho és, ja que, com aquí es va repetint, tot influeix sobre tot.
Ho dèiem a l'inici d'aquesta pàgina; perquè és important s'escau repetir-ho:
IMPOSSIBLE
Quan un gran nombre de persones comparteixen una visió o una intenció, es crea una mena de sinergia.
Cada pensament, cada conversa, cada acció positiva... contribueixen a fer créixer la consciència personal i col·lectiva.
Són el fonament per un ara més que mai necessari canvi de paradigma personal i social.
SALVAR, PROTEGIR I PROMOCIONAR ROCAVIVA
Va més molt enllà d'un artista, una obra o un territori, és una manera de salvar, protegir i promocionar aquest principi.
Que es resumeix en el concepte Ecosofia= Ecologia integral+Filosofia perenne+Ciència holística.
Això es va repetint, per anar-ho assimilant, per suggerir investigar l'ecosofia, que és una ètica capaç de generar canvis profunds.
Veure > Xarxa de blogs > Ecosofia Activa.
MAI TOT QUEDA DIT
Perquè la realitat és infinitament complexa i la nostra percepció és sempre limitada i subjectiva.
Hi ha aspectes rellevants que potser no he explicat prou bé i que m'agradaria ajudar a comprendre:
No es tracta només de crear bellesa, objectes, estructures, variades creacions més o menys atractives.
Que el valor de Rocaviva no rau en el preu de l'obra, ni en el del territori, tot i que són el necessari instrument.
Rau en el seu potencial de continuar sent un espai d'interacció i transformació al servei de la societat. Servei que no pot estar retallat ni subjecte a interessos espuris, incapaços de veure més enllà de l'absurd sentit de possessió i valor monetari de les coses. I menys encara als execrables designis de qui ho va fer tot per destruir l'obra i a qui l'estava realitzant... com hem vist, amb considerable èxit.
.jpg)
Per això, preservar la seva unitat i la seva funció al servei de la societat és essencial.
Invocant el compliment de les lleis, responsabilitat, consistència, servei a la societat...
A LES AUTORITATS DEMANO, AMB EL DEGUT RESPECTE
(I amb la millor voluntat per al bé de tots i per un món més just, pacífic, equilibrat, ecològic, sa i feliç)
A ELLES DEMANO, PREGO, SUPLICO QUE S'APLIQUI VERITABLE JUSTÍCIA AL CAS ROCAVIVA
Demano acció coherent, rectitud i solidaritat contra l'abús, la intolerància, la violència i la por.
Contra la destrucció dels valors essencials i a favor del respecte i la promoció de la Pau, dels Drets Humans i dels Drets Civils.
i així em proposo continuar mentre em quedi un alè de consciència i de vida.
Acceptar-les no vol dir callar, apatia ni covardia, vol dir acceptar també la revolta contra la injustícia la violència, la por.
Vol dir ser coherent amb els ideals que clamen per un món millor, alinear les nostres accions amb els nostres valors més profunds.
La veritable consciència de la realitat ens allibera, en lloc de quedar-nos paralitzats per la por o la resignació.
*
Així era l'entrada de Rocaviva.
Estat actual... així la va deixar el cabrer.
***
Passant els anys, Rocaviva com a lloc va quedant enrere com un somni...
Com un somni molt viu... en el qual puc encara transitar pels seus camins i esgarrifar-me pels danys i les mancances.
Ja mai més podré tornar a casa ni obrir camins, ni treballar roques davant l'imponent serralada del Cadí...
... i va sorgint una nova etapa, malgrat el patiment i la caquèxia galopant, també apassionant.
Fins al darrer moment procurant conservar la consciència-paciència-amor-koratge i bonumor.
Aquest mantra-recordatori que tant m'ha ajudat i ajuda al llarg dels anys.
LA NOVA ETAPA
Busca, intenta escampar llum, expandir pau.
CAMINS DE PAU> www.terraindia.cat
Adaptar-se o morir... resiliència, esperança... mentre el cos aguanti, malgrat els obstacles, continuar treballant per un món millor.
L'AVENTURA CONTINUA
A partir d'aquí, em proposo seguir informant.
Repeteixo, si es tallés el fil voldrà dir que he estat silenciat.
Jo, sempre he anat i vaig en to de pau, i amb el cor a la mà.
.jpg)
A LA SEGÜENT PESTANYA > VANDALISMES
Hi podràs veure obra tombada, vandalitzada o desapareguda.
DESPRÉS CONVÉ MIRAR A > TESTIMONIS I PROVES
Gràcies per haver arribat fins aquí.
Pots compartir la pàgina des dels botons de sota.
Fent-ho col·labores, et solidaritzes amb Rocaviva i amb Camins de Pau.
