pàgina en obres
CARTA OBERTA
A LES AUTORITATS PERTINENTS
I A QUI VULGUI LLEGIR-LA
Preàmbul.
AQUEST BLOG FORMA PART DE CAMINS DE PAU, UNA XARXA DE BLOGS A LA WEB
L'OBJECTIU ÉS SALVAR I PROTEGIR ROCAVIVA
Rocaviva és un laberint de corriols, vorejats de rocs treballats.
Salvar i protegir? Ho anirem explicant. Primer, una necessària mirada al conjunt del món.
Davant l'emergència climàtica, contaminació global, sobrepoblació i crisis variades...
la humanitat hauria d'estar concentrada en aturar la destrossa, en trobar solucions; en salvar i protegir... no és evident?
En lloc d'això, s'estan gastant recursos enormes, armant-se frenèticament, preparant una guerra mundial.
Aquí, com a contribuents ens obliguen a col·laborar. En altres llocs els obliguen a matar-se, o són massacrats.
Ara més que mai esdevé important denunciar la violència i, també i sobretot, practicar justícia i pau en la vida quotidiana.
AQUEST BLOG ÉS UNA DENÚNCIA DE LA VIOLÈNCIA PERPETRADA CONTRA ROCAVIVA
Una denúncia també, de tota la violència interpersonal, institucional, interreligiosa, internacional i contra el planeta.
ARA, PARTICULARMENT PUNYENT A PALESTINA
També a altres llocs, dels que poc o gens ens parlen.
*
LA PAU ES FONAMENTA, EN PETITES I GRANS ACCIONS INDIVIDUALS
Accions que, projectant-se a l'entorn, generen una força capaç de superar l'egocentrisme, la cobdícia, la por, la divisió...
Capaç de sobrepassar la inconsciència, ignorància, odi, intolerància, deshumanització... que són l'origen de la violència i la guerra.
Necessitem transcendir aquestes antigues xacres de la condició humana, font d'immensitat de dolor, patiment i mort forçada.
PERSONAL I SOCIAL, NECESSITEM UN CANVI DE PARADIGMA
Es tracta de superar obstacles, inèrcies i pors... d'elevar el nivell de consciència i d'acció, de canviar de model.
Reduir l'egoisme i potenciar l'altruisme. Reduir la por i potenciar el coratge. Reduir l'agressivitat i potenciar la concòrdia.
Reduir la guerra i potenciar la pau.
Tal canvi radical pot semblar un idealisme, una utopia.
Tanmateix, totes les transformacions, petites i grans, sempre tenen el seu origen en l'acció de les persones.
Drets civils, avenços científics positius, innovacions socials benèfiques... són el resultat de consciència, superació i persistència.
Som, amb les nostres decisions i fets, els veritables artífexs del futur, tant en les nostres vides com en el món que ens envolta.
De grat o per força, la humanitat està abocada a canvis profunds, imminents, inevitables, ja en curs; tots ho sabem.
Seran fruit d'una adaptació conscient i planificada (de grat), o d'un col·lapse que ens obligarà a reaccionar (per força).
Estem en un punt crucial, tots ho veiem; però sovint no veiem que tot comença en cadascú.
TOT COMENÇA EN CADASCÚ, TOT ESTÀ CONNECTAT AMB TOT
La pau també comença en cadascú; en un mateix i projectant-la en l'entorn, cultivar-la cada dia és fonamental.
La pau, no és només l'absència d'agressivitat i guerra, sinó la presència de justícia, tolerància i respecte mutu.
EN AQUEST CONTEXT S'INSCRIU AQUEST BLOG
Que forma part de Camins de Pau, una xarxa de blogs a la Web.
Enllaç a la corresponent pestanya, a la banda groga sota la capçalera.
*
CARTA OBERTA
A LES AUTORITATS PERTINENTS
I A QUI VULGUI LLEGIR-LA
DIVULGANT EL CAS, S'INTENTA DES D'AQUÍ SALVAR I PROTEGIR ROCAVIVA
Rocaviva està situada a cavall entre la Cerdanya i l'Alt Urgell.
FOU INICIADA L'ANY 1986
Després de 22 anys de feina callada, la vaig treure a la llum el 2008, però fins a 2010 no la vaig poder obrir al públic.
Amb moltes dificultats, va estar oberta del 2010 fins a finals de 2013, quan, tancada per la força, quedà deshabitada.
Amb moltes dificultats fou reoberta el 2017.
DES DE LLAVORS ES POT VISITAR LA MEITAT DE L'OBRA, COSTAT ALT URGELL
L'altra, costat Cerdanya, roman tancada, abandonada i vandalitzada.
Ara un nou perill ha sorgit, Rocaviva pot quedar definitivament dividida, mutilada, potser en part destruïda.
COM AIXÒ ÉS POSSIBLE? HO ANIREM EXPLICANT
Com a iniciador del projecte, que altres continuen, tinc el deure de fer tot el possible per evitar-ho.
No puc acceptar passivament que el Cas Rocaviva quedi injustament resolt,
condemnades a precarietat i submissió les persones que s'estimen el lloc, el cuiden i guien i l'expliquen als visitants.
Per constatar els danys perpetrats al Rocaviva, veure les pestanyes> Vandalismes i Testimonis i proves.
En tots els àmbits, la veritat ha de prevaldre i ser demostrada, ha de ser transparent i per tots coneguda.
Per coherència amb la motivació profunda, per responsabilitat, respecte i defensa dels Drets humans, de la dignitat humana.
Per contribuir a una major conscienciació, personal i col·lectiva, vers el tan necessari canvi de paradigma.
*
ROCAVIVA ÉS UN LLOC FÍSIC
Però també és un ideal, un somni fent-se realitat.
Un símbol d'allò més íntim i sagrat, nucli del més autèntic i profund de cadascú.
Rocaviva és:
Entre la Cerdanya i l'Alt Urgell, a tocar del poble de Músser.
ROCAVIVA ÉS UN LABERINT DE CAMINOIS
CARTA OBERTA
Bon dia, soc Climent Olm, iniciador del projecte que, malgrat els obstacles continua avançant.
Redacto aquest blog sota la meva estricta responsabilitat.
No és necessàriament l'opinió de les persones que ara gestionen Rocaviva.
Aclarint això, tracto de protegir-les de la ignorància-inconsciència-violència d'algú que, malauradament, campa lliure.
*
PERQUÈ AQUEST BLOG
Coherent amb el ja explicat, un motiu important, és evidenciar una enorme injustícia que s'ha comès i que continua.
Tinc una malaltia terminal i no em vull morir sense haver dit unes quantes coses.
Que aniré explicant i aniràs comprenent, a mesura que vaguis llegint aquesta i les altres pàgines del blog.
Com queda dit, això coincideix amb una situació, en què la integritat de Rocaviva està en perill.
També la integritat ètica, ecològica, humanista... del món està en perill.
El sistema imperant, tracta al planeta i a les persones com a simples recursos d'explotació.
La humanitat està traumatitzada, anestesiada, malalta.
Per a poder-se curar, el primer pas és conscienciar-se de la malaltia.
***
Fa un any vaig rebre un atac informàtic, algú a qui desplau que m'expliqui em voldria callat.
Si aquest blog deixés de funcionar voldrà dir que he estat atacat amb èxit.
Jo sempre he anat i continuaré anant en to de pau.
Precisament, en nom de la pau, la realitat i la veritat han de ser clarament expressades i demostrades.
Totes les circumstàncies i acusacions que aquí és fan, van acompanyades de proves que ho corroboren.
Veure pestanyes Vandalismes i Testimonis i proves.
Ser pacifista no és passivitat, ni anar amb el lliri a la mà, ni ser una bleda.
Ben al contrari, és responsabilitat, activisme, compromís...
Sempre des de la no-violència.
.jpg)
En nom del pacifisme, dels Drets humans i dels Drets civils.
En nom de la dignitat, la solidaritat, la responsabilitat, la pau... redacto aquesta carta oberta.
CARTA OBERTA
A LES AUTORITATS, I A TOTHOM QUE VULGUI LLEGIR-LA
Alhora que salvar, protegir i potenciar tota cosa que afavoreixi un món millor.
Explicació necessària:
Dir, explicar la veritat, no sempre és fàcil ni còmode, però cal intentar-ho.
La veritat és multifacètica, pot ser crua i dura d'escoltar, però és important estar oberts a escoltar-la i a comprendre-la.
El seu propòsit és estimular l'autoconeixement, la consciència, la reflexió, la creativitat...
És un espai de trobada, meditació, contemplació, pau i creixement personal.
Així, no són només observadors passius, sinó actors, artistes coparticipants... cosa que resulta per ells gratificant i educatiu.
.jpg)
ROCAVIVA, VA SER RECONEGUDA PATRIMONI CULTURAL EL 2010
Pel Consell Comarcal de la Cerdanya, el de l'Alt Urgell i pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Per desgràcia, això no va ser suficient per protegir-la i tampoc a mi.
Sotmès al persistent assetjament d'un cabrer, després de vint-i-set anys, vaig ser brutalment foragitat del lloc i de la meva casa, que va ser atacada i saquejada. Se'n va seguir la paralització abrupta d'una vocació profunda, i compromesa al servei de les persones, el país i el món, a la que havia dedicat gairebé tres dècades d'intens treball solitari. Pagant-me les eines i sense haver rebut cap mena d'ajuda ni compensació. Només treballar molt i suportar indiferència, incomprensió, marginalitat, maltractament...
Som a 2025, han passat dotze anys més, en total 39 anys, i no s'ha fet res per defensar al lloc, ni a mi.
Ara s'albira un nou perill, que amenaça consolidar el mal; que pot entregar la meitat de Rocaviva al maltractador.
Premiar al botxí i castigar a la víctima.
AIXÒ SERIA EL SÚMMUM DE LA INJUSTÍCIA
Seria sotmetre's, justificar, legalitzar, perpetuar el mal; fragmentar el projecte, hipotecar el seu futur.
Es tracta de salvar i protegir.
***
HAN PASSAT TRENTA-NOU ANYS
Som a 2025 i continuo igualment ignorat, més vell, més cansat i més malalt.
Però la situació m'obliga, a seguir esforçant-me per intentar defensar els meus ideals i salvar Rocaviva de la barbàrie.
DAVANT D'AQUEST CONTEXT CRÍTIC
Des d'aquesta injusta i traumàtica situació, expresso l'assetjament, la violència, la indefensió que he suportat i suporto encara. Alhora que alço un clam d'alerta sobre la desprotecció del Patrimoni Cultural; la injustícia i el gran dany causat en ell per l'absència d'intervenció de les autoritats, que haurien de vetllar aplicant la llei en la seva defensa, i promoció al servei del bé comú.
Prego a elles que reflexionin i comprenguin, que aquesta és una crítica constructiva, la qual, tot al contrari que una crítica hostil, els dona l'oportunitat d'aprofundir i de rectificar; cosa essencial per superar-se en qualsevol àmbit: personal, familiar, professional... o de l'administració. Rectificar és de savis... invoco a la Saviesa: que és seny, sentit comú, obertura mental i elevació espiritual.
Per favor, reconsiderin la situació, revisin el cas i resolguin aquest grotesc problema.
Es tracta de salvar i protegir.
És inversemblant que un "matón" de poble pugui causar tanta destrossa i un daltabaix de tal magnitud i greus conseqüències.
És sorprenent que a l'Europa del segle XXI, havent-hi proves dels fets, tal cosa sigui possible.
No ha estat protegida, ha estat greument, impunement atacada i la cosa continua.
Les autoritats pertinents no ho poden permetre, ni facilitar, i jo ho he de fer tot per evitar-ho.
RESUM DELS FETS
Al servei de la societat, volia construir quelcom més sòlid que les paraules. Feia anys que esperava i finalment l'autorització va arribar. Tot era alegria i llum. Però va sorgir la foscor: un individu inculte i tirànic que es creia l'amo de tot. No acatar les seves imposicions va desencadenar un cicle de maltractament, que va anar augmentant: de petits atemptats a atacs molt greus: extorsió i fins a l'agressió física. Això va durar vint-i-set anys. Estar realitzant la meva vocació, per fi trobada, em donava forces per resistir.
Després d'una situació molt violenta en presència de testimonis, sentint fort perill, precipitadament en vaig fugir.
Més tard va trossejar la porta de casa, que va estar sense uns tres anys... un desastre.
Fotos a la pestanya Vandalismes.
L'obra quedà aturada de manera irreversible, amb greu perjudici per a mi, pel Bé cultural, per la gent, pel país...
Malgrat demanar-ho amb insistència, no s'ha fet justícia... i ja van dotze anys d'exili forçat.
Tot s'explica amb més detall i es documenta amb fotos, àudios i el relat de molts testimonis a les altres pestanyes.
-Poso l'èmfasi en dos àudios a l'inici de la pestanya> Testimonis i proves. En ells queden provats quatre delictes-
*
LA MEVA CASA
En solitari construïda per mi mateix, usant pedra del lloc i, tant que possible material reciclat.
Més fotos, i també de l'interior, a la pestanya Vandalismes.
les autoritats pertinents no han implementat cap mesura de protecció, ni personal ni patrimonial.
La impunitat, el dany, la vulnerabilitat... són immensos i cruels. Denuncio amb tristesa i desesperació un cas que no és només una injustícia personal, sinó un atac a la cultura i als valors que Rocaviva representa: altruisme, humanisme, pacifisme, art...
També ecosofia, que és ecologia integral, més filosofia perenne, més ciència holística.
L'ECOSOFIA ÉS LA INSPIRACIÓ, EL FONAMENT DE ROCAVIVA
Insisteixo: que ningú se senti menystingut, ofès o atacat per la meva sinceritat.
Per intentar copsar la realitat i els avatars de la vida, convé dir les coses pel seu nom i el més clarament possible.
La crítica constructiva, no és simple queixa ni estèril lamentació, sinó que dona raons per rectificar. Massa sovint, aplicant "el políticament correcte", callant, o edulcorant el llenguatge, aquest acaba no significant res. Adulterant, tergiversant i confonent tot.
Si no anomenem les coses pel seu nom, no podem reconèixer-les, analitzar-les ni trobar solucions reals als problemes.
Quan no diem el que cal dir, ja sigui per por, per evitar conflictes o per simple negligència, estem privant el discurs del seu contingut essencial. El silenci pot ser una forma d'evasió, de consentiment o, pitjor encara, de complicitat amb allò que no es vol afrontar.
En conseqüència, procuro aquí aplicar aquests principis, a parer meu fonamentals.
Intento dir les coses tal com les sento i pel seu nom, encara que per algú puguin no ser agradables de mirar ni d'escoltar.
Inconscients que es queden hipotecats, adormits molts potencials, retallades les ales.
RECLAMO JUSTÍCIA PER ROCAVIVA, VERITABLE JUSTÍCIA
A mi ja no em poden rescabalar de tant patiment, de la salut i vida perduda.
El perjudici és irreversible, però no poden permetre que el mal es consolidi, que la barbàrie triomfi.
.JPG)
CAL REPETIR-HO
Potser no és agradable d'escoltar, tampoc fàcil de dir ni d'explicar.
Però, en honor a la veritat i per al bé de tothom, per conscienciar-nos de la realitat, convé explicar-ho, cal dir-ho:
HI HA MOLTES MANERES DE MATAR
Matar, no és només llevar la vida a una persona, hi ha maneres de matar lentes... i sense sang ni marques físiques evidents.
AQUEST ÉS EL MEU CAS
Al contrari, alguns em van acusar de fer victimisme, quan en veritat, de certs fets mai en parlaré... moriran amb mi.
Aquesta és la crua veritat, la penosa realitat:
És el preu a pagar per qui es desmarca gaire dels camins trepitjats?
MENTRESTANT... CAQUÈXIA-SARCOPÈNIA
PEL DANY REBUT D'UNS I ALTRES, NO SENTO ODI, NOMÉS TRISTESA
I compassió per les altres víctimes, jo entre elles.
Compassió per tots, que no silenci, oblit ni tolerància amb la desídia, la injustícia, la maldat... això és el pitjor que podria fer.
LA MILLOR MANERA DE COMBATRE EL MAL ÉS POSAR-HI LLUM
Malauradament, sovint la foscor és impenetrable, la prepotència, la deixadesa, l'amiguisme, la corrupció... omnipresents.
La denúncia valenta i ferma, és el primer pas per aturar el dany i protegir aquells que pateixen.
Això anima els perpetradors a continuar amb les seves accions, sabent que no hauran de rendir comptes.
La denúncia i la penalització, envien el missatge clar que certs comportaments no seran tolerats.
No callar les maldats, petites i grans, és una forma activa de defensar els principis de justícia, pau, compassió i respecte.
És un recordatori constant de què està bé i què no en una societat civilitzada.
*
A QUI CORRESPONGUI, NO DEMANO VENJANÇA, NOMÉS JUSTÍCIA
La demano per mi i sobretot per Rocaviva.
Igualment per tots els maltractats, oprimits, explotats i assassinats del món, que són milions... i molts infants.
Filosofant, meditant, reflexionant profund...
es pot considerar que els delinqüents i tirans no són culpables, en tant que la vida els ha fet així.
Però és un deure bàsic de la societat protegir a la bona gent dels variats, petits, grans i enormes abusadors.
*
Tots estem condicionats pels avantpassats.
Per tota l'opressió i violència històrica, per la genètica, les experiències viscudes, l'entorn socioeconòmic, la família, l'escola, la religió, les pel·lícules... mil coses... No obstant això, la comprensió de les causes del mal, no anul·la la responsabilitat de l'individu, ni el deure fonamental que tenen els governs i les administracions de protegir a tots els membres de la societat.
I particularment als més febles, minories, pobres, maltractats, marginats, explotats, menystinguts...
SALVAR, PROTEGIR, CUIDAR...
Per a poder-ho fer, necessitem lleis justes, jutges savis, polítics honestos, funcionaris responsables...
Existeixen, no tot és deixadesa i corrupció; però massa sovint es deixen arrossegar per inèrcies fatals, i perden de vista la més elemental humanitat. De manera que poden acabar causant més perjudici que benefici. Massa sovint, atrapats en rigideses, protocols i jerarquies, esdevenen engranatges d'una màquina, on el "procediment correcte" preval sobre el "resultat just i humà". Fàcil obliden, que darrere de cada expedient hi ha una persona, que darrere de cada llei hi ha un impacte social, i que la veritable responsabilitat de qualsevol que serveix a la societat, és actuar amb empatia, sentit comú i, per sobre de tot, humanitat.
Però mentre un món millor no arriba, convé anar-lo predicant, mantenir viva la flama, que cremant l'escòria doni pas a la llum.
Rocaviva és això: un punt de llum que convé salvar, protegir, cuidar...
La intenció de causar un patiment similar o proporcional a l'ofensor és absurda i nefasta,
condueix a establir cicles interminables de represàlies, com es veu en moltes disputes i guerres familiars, tribals o internacionals.
LA VERITABLE JUSTÍCIA ÉS BASA EN EL RESPECTE PELS DRETS HUMANS
En el respecte per les llibertats i garanties fonamentals inherents a cada persona, pel simple fet de ser un ésser humà.
El seu propòsit, i el dels Drets Civils, és protegir la dignitat i el valor cada persona.
LA VERITABLE JUSTÍCIA
Serveix per demostrar que les lleis i els valors de la comunitat són importants i es faran complir. Serveix per dissuadir el delinqüent d'abusar i perjudicar els altres. L'obliga també a compensar les víctimes pel perjudici sofert, cosa impossible si el dany és gran.
Tot plegat a fi de protegir a la bona gent, que és molta i sovint crònicament atemorida pels petits i grans delinqüents.
Que molt sovint es proclamen escollits pels déus: faraons, reis, cèsars, hitlers, francos, papes, presidents...
Imposats... o votats, per la multitud d'adeptes que, de grat, per força, per inèrcia o per ignorància els donen suport.
Sempre inseparable, entrelligat formant part del col·lectiu... influint-se, modelant-se recíprocament.
Fins ara, al cabrer-vandalitzador, en un judici on fou considerat culpable, l'hi han costat una multa de 36 euros.
Això va pagar per destrosses que restaurar en costarà milers, i estem parlant només de diners.
Trenta-sis euros li han costat al cabrer totes les variades desgràcies que en aquest blog s'expliquen i es demostren.
.jpg)
Això va donar carta blanca al maltractador... que certament va aprofitar i continuà destruint... i encara la impunitat dura.
En un segon judici, arrel la denúncia per trossejar la porta de casa, agredir-me i robar, va ser declarat "inocente per falta de pruebas".
I ara encara se'm proposa regalar-li a aquest "senyor" la meitat de l'obra, a canvi d'un dret de pas; no és sorprenent?
*
Si no s'ajuda ni es protegeix un lloc tan peculiar com Rocaviva, artístic i que promou la solidaritat, la consciència, la pau... s'està afavorint la barbàrie. Està en joc no només la meva vida i l'obra, sinó el dret de tothom a viure amb llibertat, serenor, autenticitat...
Particularment les persones, tres dones, que ara habiten a la meva casa i es cuiden del lloc. Té mèrit d'haver-ho aconseguit... al preu d'acatar certes condicions del tirà... i ara d'un dels seus deixebles... un d'aquells nens que l'acompanyaven, ara ja adult.
Com queda dit, diversos canvis recents han fet que ara estiguin en situació de fortalesa i difícilment el cabrer gosarà atacar-les.
Aquest arbitrari, inqualificable despotisme, està vigent i és fàcilment demostrable, des de 2017.
Les autoritats tenen, teòricament, el deure i la responsabilitat de vetllar per elles.
(Malauradament, sovint certes lleis es miren amb lupa i apliquen amb rigor, mentre que altres s'ignoren)
Alhora que seria adient estar agraïts pel servei que presten i per la valentia en plantar cara a una situació adversa i perillosa.
Sí, he dit i repetit això moltes vegades durant anys.
No és justificable permetre que visquin sotmeses a aquesta arbitrarietat.
I quan he parlat ho he fet amb timidesa i amb por.
*
DEMANO VERITABLE JUSTÍCIA
Que el mal no es consolidi, i protecció, protecció i protecció de les persones.
No hi ha protecció si hi ha tolerància, impunitat i, més greu encara, recompensa per als maltractadors.
Cal protecció de les persones i alhora, del bé cultural que elles gestionen i mantenen al servei de la col·lectivitat.
Per totes les raons aquí expressades i per altres que s'hi podrien afegir:
LA UNITAT DE ROCAVIVA HA DE SER PRESERVADA
i el dret de les persones a visitar un Bé Cultural, tal com estableix la Llei del Patrimoni Cultural de Catalunya.
DEMANO QUE AQUESTA ES COMPLEIXI
LLEI DEL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ
"El Patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d'identitat d'una col·lectivitat nacional. Els béns que l'integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures".
"La protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del Patrimoni cultural, és una de les obligacions bàsiques que tenen els poders públics... que han de vetllar per la integritat del Patrimoni cultural tant públic com privat... i han d'estimular la participació de la societat".
L'Administració de la Generalitat ha d'ordenar a les persones o institucions responsables, sens perjudici de la sanció que correspongui, la reparació dels danys causats en béns culturals. (Quina sanció? i, com dèiem, la reparació?, qui la pagarà?)
*
EL CODI CIVIL
Proporciona, o hauria de proporcionar, normes que serveixin per solucionar els problemes o desacords en les relacions privades.
Evitant l'arbitrarietat, la injustícia i la inseguretat. Propiciant per tant direcció, justícia i seguretat.
*
No cal estendre's ni precisar gaire més, les autoritats pertinents, culturals i judicials, ja coneixen la situació.
*
Aquesta carta serveix per fer memòria i per explicar-me amb més profunditat.
Cosa que, si tinc prou energia i claredat, explicant o actualitzant, em proposo continuar fent des d'aquest blog.
En paper a peu de carrer i per tots els mitjans possibles.
APARENTMENT, LECTORA, LECTOR, TU NO HI POTS FER RES, NI PER AJUDAR A ROCAVIVA, NI PER AJUDAR AL MÓN
Aparentment, la decisió depèn "de dalt", d'un grup de persones, potser d'una sola.
Vist així aquest blog pot semblar inútil, però no ho és, ja que tot influeix sobre tot.
Ho dèiem a l'inici d'aquesta pàgina; perquè és important s'escau repetir-ho:
Quan un gran nombre de persones comparteixen una visió o una intenció, es crea una mena de sinergia.
Cada pensament, cada conversa, cada acció positiva... contribueixen a fer créixer la consciència personal i col·lectiva.
Són el fonament per un -en vista de l'anunciat naufragi-, ara més que mai necessari canvi de paradigma.
SALVAR, PROTEGIR I PROMOCIONAR ROCAVIVA
Va més molt enllà d'un artista, una obra o un territori, és una manera de salvar, protegir i promocionar aquest principi.
Que es resumeix en el concepte Ecosofia= Ecologia radical+Filosofia perenne+Ciència holística.
Això es va repetint, per anar-ho assimilant.
Veure > Xarxa de blogs > Ecosofia Activa.
*
MAI TOT QUEDA DIT
Perquè la realitat és infinitament complexa i la nostra percepció és sempre limitada i subjectiva.
Hi ha aspectes rellevants que potser no he explicat prou bé i que és important comprendre:
És un instrument al servei de la vida, una eina per obrir consciències, sembrar preguntes, generar reflexió, propiciar canvis...
No es tracta només de crear bellesa, "coses", estructures, variades creacions més o menys atractives.
Que el valor de Rocaviva no rau en el preu de l'obra, ni en el del territori, tot i que són el necessari instrument.
Rau en el seu potencial de continuar sent un espai d'interacció i transformació al servei de la societat. Servei que no pot estar retallat ni subjecte a interessos espuris, incapaços de veure més enllà de l'absurd sentit de possessió i valor monetari de les coses. I menys encara als execrables designis de qui ho va fer tot per destruir l'obra i a qui l'estava realitzant... com hem vist, amb considerable èxit.
Per això, preservar la seva unitat i la seva funció al servei de la societat és essencial.
.jpg)
Invocant el compliment de les lleis, responsabilitat, consistència, servei a la societat...
A LES AUTORITATS DEMANO, AMB EL DEGUT RESPECTE
(I amb la millor voluntat per al bé de tots i per un món més just, pacífic, equilibrat, ecològic, sa i feliç)
A ELLES DEMANO, PREGO, SUPLICO QUE S'APLIQUI VERITABLE JUSTÍCIA AL CAS ROCAVIVA
Demano acció coherent, rectitud i solidaritat contra l'abús, la intolerància, la violència i la por.
Contra la destrucció dels valors essencials i a favor del respecte i la promoció de la Pau, dels Drets Humans i dels Drets Civils.
i així em proposo continuar mentre em quedi un alè de consciència i de vida.
Acceptar-les no vol dir callar, apatia ni covardia, vol dir acceptar també la revolta contra la injustícia la violència, la por.
Vol dir ser coherent amb els ideals que clamen per un món millor, alinear les nostres accions amb els nostres valors més profunds.
La veritable consciència de la realitat ens allibera, en lloc de quedar-nos paralitzats per la por o la resignació.
*
Així era l'entrada de Rocaviva.
Estat actual... així la va deixar el cabrer.
***
Passant els anys, Rocaviva va quedant enrere com un somni... i va sorgint una nova etapa.
(Com un somni molt viu... en el qual puc encara transitar pels seus camins i esgarrifar-me pels danys i les mancances)
Naturalment, tot i que en una nova etapa, la situació de caquèxia-sarcopènia persisteix i continua avançant, inexorable.
També persisteix la injustícia perpetrada contra Rocaviva i que ara ha motivat aquest blog.
*
LA NOVA ETAPA
Busca, intenta escampar llum, expandir pau.
CAMINS DE PAU> TERRAINDIA.CAT
Adaptar-se o morir... resiliència, esperança... mentre el cos aguanti, malgrat els obstacles, continuar treballant per un món millor.
L'AVENTURA CONTINUA
A partir d'aquí, em proposo seguir informant.
Repeteixo, si es tallés el fil voldrà dir que he estat silenciat.
Jo, sempre he anat i vaig en to de pau, i amb el cor a la mà.
.jpg)
A LA SEGÜENT PESTANYA > VANDALISMES
Hi podràs veure obra tombada, vandalitzada o desapareguda.
DESPRÉS CONVÉ MIRAR A > TESTIMONIS I PROVES
Que sembla imaginària, però és ben real.
Gràcies per haver arribat fins aquí.
Pots compartir la pàgina des dels botons de sota.
Fent-ho col·labores, et solidaritzes amb Rocaviva i amb Camins de Pau.
